LES DUES SERPS

 

Hi havia una vegada dues serps d’aigua que vivien molt tranquil·les i felices en un pantà. En aquell idíl·lic lloc tenien tot el que necessitaven: amfibis, petits peixos per menjar i l’ humitat del pantà per mantenir en bones condicions les seves escames.

Tot era perfecte, però va succeir que va arribar una estació més calorosa que de costum i el pantà va començar a secar-se. Les dues serps observaven amb tristesa com la terra s’escardava per la greu sequera, moltes vegades varen pensar en abandonar, però es mantenien allà perquè hi havien viscut tota la seva vida. Esperaven amb ànsies les pluges, però el clima no va donar treva i al final, amb molta pena i dolor varen decidir marxar a un altre lloc on viure.

I així va ser com una de les serp li va dir a l’altra:

—No podem continuar vivint aquí, el pantà està totalment sec, si ens quedem morirem deshidratades, tenim de marxar.

—Crec que tens molta raó —va respondre l’altra—. Tu avança que jo aniré darrere teu. Què et sembla si anem cap al nord?

—Em sembla bé que anem cap al nord, però en comptes d’anar una darrere l’altra, anirem ben juntetes per si de cas i, escolta’m bé, també hem de trobar una estratègia per si trobem alguns humans, si ens veuen segur que ens caçaran. Hem de pensar com  espantar-los per poder salvar la vida.

—I com ho farem? —va preguntar encuriosida la seva companya.

De sobte, a la serp li va venir una idea al cap:

—Escolta’m bé, quan veiem un humà, tu pujaràs sobre la meva esquena i posaràs la teva cua dins de la meva boca i jo faré el mateix, els humans tenen por del desconegut, quan ens vegin s’espantaran i fugiran.

Les dues serps varen iniciar el camí, avançaven ben juntes i amagades entre les herbes, al  llarg del camí varen trobar diverses persones i tal com havien acordat, les serps varen posar en pràctica la seva estratègia i les persones varen  marxar escopetejades, pensant que havien topat amb un ésser malèfic o  que dues serps es volien cruspir l'una a l’altra. El pla va funcionar a la perfecció i després d’un dies, varen aconseguir arribar a les terres del nord, allà varen trobar un bon clima per viure i abundant menjar, aviat es varen acostumar al nou lloc i van viure felices per sempre.

Moralina:

Davant d’una situació complicada, abans de prendre una decisió s’han d’analitzar totes les alternatives i, si prenem la decisió amb saviesa, segur que trobarem la veritable solució al  problema.

Faula de la Xina

(Adaptació)