LES PETITES FORMIGUETES

                                                     

Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...

Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,
amb l'amiga s'han trobat,
a l'orella s'han parlat,
i s'han dit moltes cosetes fent així:
ps, ps, ps... ps, ps, ps...
i donant-se abraçadetes...

Tot passant per la voreta poc a poc,
amb el seu granet de blat,
ai amiga, que és pesat!
el duré a les espatlletes, sembla un roc!
poc a poc, poc a poc (*),
fins se'm torcen les cametes...

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà baix hi ha un escarabat,
mort d'avui i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l'ull viu, fent l'ull viu...
que és menjar de les festetes...

Ja estan plenes les cambretes per tot l'any;
tot aquell qui ha treballat,
la videta s'ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes sense fang (o d'aquest any),
d'aquest guany, d'aquest guany,
en viurem ben tranquil·letes...