OS POLAR

 

És el carnívor terrestre més gran que existeix actualment a la Terra: un mascle adult pot mesurar fins a 2,5 metres de llargada  i  pot arribar  a  pesar 700 quilos.

Són nòmades i cacen en gels marins. El seu aliment principal són les foques, tot i que també cacen morses, belugues  i  peixos.

El pelatge de l'os polar no té cap pigment blanc, de fet, la seva pell es negra (per ajudar-los a absorbir la calor) i, els seus pèls no tenen color i són buits per dins. Cada pèl dispersa i reflecteix la llum visible, això fa que semblin de color blanc, tot i que no ho són. La llengua és fosca (amb tonalitats que van del blau o púrpura al negre).

Viuen al pol Nord o a les zones àrtiques de països com el Canadà, els EUA, Noruega, Groenlàndia  i  Rússia.

<a href=httpswww.freepik.esfoto-gratisdisparo-enfoque-selectivo-oso-polar-al-atardecer_13005804.htm#query=oso%20polar&position=0&from_view=search&track=ais&uuid=d7553ee9-db35-4c57-981d-ee36a06d8882Imagen de wirestocka en Freepik

Són uns nedadors magnífics, el greix corporal els fa surar força bé  i poden passar-se dies a l'aigua. Neden amb les potes del davant com fan els gossos  i  poden arribar a una velocitat de 10 quilòmetres per hora.

Sembla impossible, però un os polar va nedar sense parar durant nou dies  i  va fer 687 quilòmetres pel mar de Beaufort, on el gel s'està reduint pel escalfament global, abans de descansar sobre una placa de gel.

Autor: Andreas Weith

Les seves extremitats són com raquetes. Tenen uns coixinets a les potes que estan plens d'unes microestructures anomenades papil·les. Aquestes estructures provoquen una rugositat que augmenta la seva força de tracció i, els permet caminar lliurement sobre relliscós gel que els envolta. 

Quan caminen deixen un rastre d'olor que els permet comunicar-se amb altres exemplars a través del territori.

Els ossos polars tenen dues capes de pell. Els pèls exteriors formen una capa que protegeix la pell interior de mullar-se quan estan a l'oceà. Després d'un bany, ells només necessiten una sacsejada ràpida  i  ja estan a punt per continuar el seu dia.

Tenen tres parpelles als ulls, la tercera parpella redueix la quantitat de radiació ultraviolada que entra als seus ulls. D’aquesta manera es protegeixen de la ceguera de la neu (una pèrdua de visió causada per la brillantor de la llum reflectida a les grans superfícies de neu o gel).

Una capa gruixuda de grassa i el seu pelatge mantenen calents als ossos polars de les gelades superfícies àrtiques. Aïllen tan bé l'escalfor, que són gairebé invisibles, en els visors de les càmeres quan utilitzen llum infraroja a la nit.

<a href="https://www.freepik.es/foto-gratis/disparo-enfoque-selectivo-osos-polares_13291809.htm#query=oso%20polar&position=1&from_view=search&track=ais&uuid=d7553ee9-db35-4c57-981d-ee36a06d8882">Imagen de wirestock</a> en Freepik

El període d'aparellament, (és l'únic moment en què els ossos de tots dos sexes es reuneixen i es tracten de forma amistosa), va del mes d'abril al maig, però els òvuls no es fertilitzen  i es comencen a desenvolupar fins al setembre aproximadament, en el que es coneix com a implantació diferida. Durant aquest temps, la femella intenta emmagatzemar la major quantitat de greix possible. 

La gestació dura entre 195 i 265 dies.

<a href="https://www.freepik.es/foto-gratis/primer-plano-oso-polar-agua_10990999.htm#query=oso%20polar&position=9&from_view=search&track=ais&uuid=3f73f1d4-b5be-40c1-9a7f-177aa86496e2">Imagen de wirestock</a> en Freepik 

Quan han de donar a llum, les mares busquen una gelera i hi construeixen un túnel estret que mena a una cambra. Els cadells neixen a l’hivern, normalment són dues cries. Són cegues, tenen una capa de pell molt fina i pesen uns 700 grams. La mare els alimenta dins del cau amb la seva llet rica en greix, però ella no menja res fins que els petits no surten del cau. Cuiden les seves cries fins que tenen un parell d'anys.

L'acumulació de contaminants al gel i a l'atmosfera i, l' escalfament  global estan afectant el seu ecosistema. Segons estudis canadencs, el gel de les zones habitades per aquests animals s'està fonent fins a tres setmanes abans que en la dècada de 1970, obligant a l'os a retirar-se a terra ferma sense haver completat les seves reserves de greix, que perden durant l'estiu i la tardor, en forma tan crítica que afecta la capacitat de les femelles per quedar prenyades  i minen la seva capacitat de produir llet per alimentar les cries. Això ha provocat una caiguda del 15% de la taxa de naixements.

Cries d'os polar jugant amb la mare

Os polar caçant una foca

Què passa amb els ossos polars?

(Mini-documental en clau d'humor)