El lloro Gilbert,
es verd com el julivert.
Veu una cacatua
i pensa: “Vatua!”
I mentre la va mirant
el seu cervell va rumiant:
“Quin cap més esperrucat,
aquest lloro sembla enfadat!,
potser s’ha enrampat
dalt d’un teulat!”
I en Gilbert es fixa que el seu plomall
sobre i es tanca com un
ventall.
La cacatua el mira de reüll
i ell riu, i li pica l’ull.
I la cacatua li diu: -Per què rius?
I en Gilbert respon: -Com et dius?
-El meu nom és Salomó
i sóc la cacatua més forta de la regió!
-Doncs jo sóc el lloro Gilbert
i me'n vaig a buscar julivert.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada