L’aranya
havia teixit la seva teranyina en un lloc molt apropiat per caçar mosques. Al
cap d’una estona va caure a la teranyina, no una mosca, sinó un borinot, i l’aranya,
alegre i ansiosa, el mirava amb molta atenció, estirant els fils de la tela,
esperant el moment oportú per llançar-se sobre la presa i menjar-se-la.
Però
el borinot era fort i valent; i va començar a sacsejar la tela d’aranya, com Samsó
el temple de Baal, i l’aranya de seguida es va adonar que per conservar la presa
era necessari teixir ràpidament uns altres dos fils principals, de la vora de
la teranyina fins a la branca on era lligada.
L’aranya
era garrepa i estalviadora. És cert que el borinot era bonic i s’ho valia; un
presoner així no s’agafava tots els dies; però dos fils més, i dels gruixuts, “amic!
", era massa despesa, i va creure que podia estalviar se’ls.
No
va trigar gaire a veure el resultat, el borinot va fugir i es va endur la teranyina,
i l’aranya es va quedar penjant d’un fil, per sort.
Moralina:
Ni voraç, ni mesquí: ni boig, ni ruc; només és assenyat el que sap mesurar la despesa amb el benefici.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada