dimecres, 9 de novembre de 2016

L' ARANYA




L’aranya havia teixit la seva teranyina en un lloc molt apropiat per caçar mosques. Al cap d’una estona va caure a la teranyina, no una mosca, sinó un borinot, i l’aranya, alegre i ansiosa, el mirava amb molta atenció, estirant els fils de la tela, esperant el moment oportú per llançar-se sobre la presa i menjar-se-la.


Però el borinot era fort i valent; i va començar a sacsejar la tela d’aranya, com Samsó el temple de Baal, i l’aranya de seguida es va adonar que per conservar la presa era necessari teixir ràpidament uns altres dos fils principals, de la vora de la teranyina fins a la branca on era lligada.


L’aranya era garrepa i estalviadora. És cert que el borinot era bonic i s’ho valia; un presoner així no s’agafava tots els dies; però dos fils més, i dels gruixuts, “amic! ", era massa despesa, i va creure que podia estalviar se’ls.


No va trigar gaire a veure el resultat, el borinot va fugir i es va endur la teranyina, i l’aranya es va quedar penjant d’un fil, per sort.









Moralina:

Ni voraç, ni mesquí: ni boig, ni ruc; només és assenyat el que sap mesurar la despesa amb el benefici.



Autor: Godofredo Daireaux



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada