Feliç Any 2019!
Etiquetes
- 1.Abecedari Animal
- ACUDITS D'ESTAR PER CASA
- CONTACTE
- CONTES D'ANIMALS
- ELS MEUS CONTES
- Els nostres poemes DESERT i SABANA
- FAULES
- FAULES D'ISOP
- FEM CONTES EN VERS
- Ocells del nostre entorn 2
- POEMES TENDRES
- Peixos del nostre mar
- RÈCORD DEL MÓN
- SABIES QUE...? AUS
- SABIES QUE...? PEIXOS
- SABIES QUE...? RÈPTILS
- TU ETS L'ESTRELLA * !!!
- UN ANIMAL- UN CONTE
- UNA DITA - UN CONTE
- VÍDEO - CONTES
- VÍDEOS DIVERTITS
dilluns, 31 de desembre del 2018
Ja s'acosta l'any xinès del Porc o del Senglar.
Els millors desitjos de felicitat pel nou any que comença.
dijous, 27 de desembre del 2018
ELS GATETS A L'ESCOLA
Una
gata vella, que era una experimentada professora, amb les ulleres ben assentades
sobre el nas, explicava a tota una aula de gatets que era molt lleig dir
mentides; que un gatet ben educat mai tenia de robar llet; que era un pecat
ser llaminer, i que si estava molt bé
caçar seitons i menjar-los, es tenia d'evitar dins la mesura possible fer-los patir inútilment, com ho
solien fer tants de gats petits i grans.
I la
mestra va afegir:
—Ben
segura estic de que mai a casa dels vostres pares, cap de vosaltres heu vist uns exemples tan dolents...
—Mai!
—senyoreta varen exclamar alhora tots el gatets.
—Bé —va
dir la mestra—. Però pot ser que per casualitat els hagueu vist en altres llocs…
—Sí,
senyoreta, els hem vist! —varen cridar.
—Oh!
I a on els heu vist? —va preguntar la
gata, amb un somriure.
—En
tal i en tal altre casa, senyoreta—. I
cada gatet va anomenar la família d'algun
altre alumne.
Moralina:
Els
ulls a la casa del veí, i les esquenes a la pròpia.
Autor: Godofredo Daireaux
dissabte, 22 de desembre del 2018
EL PETIT ERICÓ
La història d'un petit eriçó, sobre el poder de l'amor, de creure en tu, i sobre la importància de trobar uns bons amics. A vegades, malgrat que els obstacles semblin insuperables, l'amor trobarà el camí.
divendres, 21 de desembre del 2018
En Pinqui i l' hivern
Carai
Pinqui!
Portes
un abric,
que
és molt bonic.
L’HIVERN ja és aquí!
Bufandes,
guants i botes d’esquí.
Fa
fred, i el vent és gelat,
i en alguns pobles ha nevat.
És
tan blanca i màgica la neu,
pots
jugar amb ella i fer un ninot de neu.
La
gent no surt tant al carrer,
a fora fa fred i no s'hi està bé.
I els
pobres animalets,
busquen
refugis per estar calentets.
Per tot arreu escasseja l'aliment,
i per
als animals és temps de patiment.
Només
els queda l'esperança,
d'esperar
que tornin els dies de bonança.
I cap a finals de març l'hivern marxarà,
i l'esperada primavera de nou arribarà.
Marta Vilà
diumenge, 16 de desembre del 2018
LA FOCA
La
foca és un mamífer que pertany a la família de mamífers pinnípedes marins.
Existeixen
a la vora de 19 espècies de foques o fòcids, com també se'ls anomena. Entre
les seves principals característiques en destaca l'absència de pavelló auditiu
extern.
El
cos de les foques està especialment adaptat per moure's dins l'aigua, és
allargat, fusiforme, les extremitats anteriors són curtes i aplanades, per tal de facilitar els seus moviments dins el mar.
Les foques tenen urpes que utilitzen per agafar-se a les roques i als blocs de gel.
Els bigotis són molt sensibles i els serveixen per detectar les seves
preses a l'aigua.
Aquests animals són carnívors, els
peixos són la seva principal font d'aliment, els agraden molt els calamars,
pops, cargols, sèpies i crancs.
La foca lleopard també s'alimenta de
foques més petites i de pingüins.
imatge d'una foca lleopard
Solen dormir dins l'aigua i poden estar diversos
minuts sense sortir a agafar aire, i pugen a la superfície, sense tenir d'interrompre el son.
Les foques poden passar molt de temps dins l'aigua, però el més comú és que s'estiguin moltes estones a la vora del mar. A més de prendre el sol, a terra ferma, s'aparellen, muden la pell, juguen i dormen.

Aquests animals són capaços de nedar grans distàncies i submergir-se a grans
profunditats per capturar alguna presa; la foca de Weddel pot submergir-se
a una profunditat de 600 metres.
La immensa majoria de
foques neden en aigües salades, però la foca del Baikal, es passa
tota la vida a l'aigua dolça del llac Baikal, a Sibèria. Se sap que la foca comú i d'altres espècies en ocasions també naveguen en estuaris i rius
per buscar menjar.
Una
foca comú pot viure fins als 20 anys d'edat, però algunes espècies viuen menys, i d'altres poden viure fins als 40 anys. Però, com que tenen molts depredadors la majoria de
foques no arriben a la vellesa.
Durant
l'etapa d'aparellament, els mascles protagonitzen violentes baralles per
aconseguir una femella. Aquesta actitud, provoca un desgast físic i un estrès
molt important, que redueix l'esperança de vida dels mascles, en comparació amb
la de les femelles. Algunes parelles són monògames i d'altres polígames. Per exemple: els elefants
marins formen harems en els que un mascle té accés a moltes femelles.
El
període de gestació és d'aproximadament 10 mesos, les foques tenen una sola
cria. La mare és molt protectora i fins i tot, es pot posar agressiva quan algun intrús
s'aproxima. La cria s'alimenta durant 30 dies de llet. Aquesta llet, conté molt de greix i fa que la cria augmenti ràpidament
de pes. Un cop tingui el pes adequat, la mare la deixarà i la cria s'haurà d'espavilar
sola.
Autor imatge: Matthieu Godbout
Mini documental de les foques, amb lleugers tocs d'humor
Una foca intenta salvar un submarinisme
dimecres, 12 de desembre del 2018
dissabte, 8 de desembre del 2018
EL CUCUT REIAL
Autor imatge: Yathin Krishnappa
Es fa el badoc, però ho controla tot,
perquè no li agrada fer ni brot.
perquè no li agrada fer ni brot.
S'alimenta d'erugues de processionària
i és una espècie parasitària.
Roba
uns quants ous d'algun niu
i els canvia pels seus, doncs és molt viu,
llavors els pares d'adopció cuiden la niada
i no s'adonen de l'ensarronada.
Marta Vilà
Parasitisme, el Cucut reial
dimecres, 5 de desembre del 2018
LA CUCA DE LLUM I LES ARANYES
Una
cuca de llum, brillava entre les herbes, i
aquesta llum molestava a les aranyes que estaven amagades en els seus
racons obscurs.
Tàcticament
es varen aliar les envejoses aranyes per tan sols tapar, ja que no podien
apagar, aquella llum molesta; de mica en mica la van anar envoltant amb
tantes i tan espesses teranyines, que, encara que seguís encesa, els
seus rajos no podien traspassar el vel, i va quedar per tots com si no existís.
Moralina:
El
silenci, a vegades sol ser una arma tan perversa
com la maledicència.
Autor: Godofredo Daireaux
dissabte, 1 de desembre del 2018
dimarts, 27 de novembre del 2018
L'ELEFANT AFRICÀ
L'elefant
africà, pot arribar a pesar 7 tones de pes, això el converteix en el mamífer
terrestre més gran i pesat. Poden mesurar 5 metres d'alçada i tenir una longitud de 6,5 a 7 metres.
La
trompa llarga i musculosa formada per la fusió del nas i el llavi superior, té diverses funcions: olfactiva, tàctil i prènsil. És una
eina que poden utilitzar per recol·lectar menjar, agafar aigua per beure, banyar-se,
explorar, cavar, defensar-se, llençar objectes... És un òrgan molt flexible i sensible que
utilitzen amb delicadesa quan es relacionen o juguen amb altres membres del
grup.
Els
incisius superiors es prolonguen extraordinàriament i constitueixen les
típiques defenses, denominades ullals, molt més desenvolupades en
el cas dels mascles. En alguns exemplars arriben a mesurar més de 3 m de
llargària i a pesar més de 100 kg.
Les
grans orelles tenen una funció termoreguladora, degut a que es troben plenes de
vasos sanguinis, el moviment de les orelles afavoreix la disminució de la temperatura del cos de l'elefant.
Viuen en sabanes arbrades,
sabanes obertes, planes herbàcies, grans deltes, valls fluvials, regions semi-desèrtiques i fins i tot deserts.
La seva alimentació és herbívora, consumeixen tota mena d'herbes, fulles d'arbres i arbusts,
arrels, tubercles, llavors, fruits o escorça d'arbres segons la disponibilitat.
Poden ingerir més de 200 kg de matèria vegetal en un dia i beure més de
100 litres diaris d'aigua.
Els
elefants són molt sociables, viuen en ramats matriarcals de 20 a 50 individus,
sota la direcció d'una femella adulta. Els mascles quan arriben a la pubertat, a la vora dels 12 anys, deixen el grup original i fan
petits grups de 2 o 3 individus. Els mascles vells acostumen a ser solitaris i
només s'aproximen als grups matriarcals durant l'època de reproducció.
Són
animals que es desplacen a la recerca d'aliment i aigua, caminen normalment a uns 4-6 km/h, encara que
poden mantenir el doble d'aquesta velocitat durant hores si cal. Tanmateix,
quan fugen o carreguen contra un enemic poden assolir més de 40 km/h.
La
pota de l'elefant està formada com si estigues caminant de puntetes, i té un
coixí gras i fibrós sota la planta del peu. Aquest teixit esponjós de la pota, amorteix el peu i l'ajuda a moure's sigil·losament. La planta del peu és plana i rugosa, això contribueix a
tenir una petjada segura en tot tipus de terrenys.
La seva pell és gruixuda, però en realitat és molt sensible, per això
prenen banys de fang, per protegir-se dels raigs del solars i de les picades dels
insectes.
La
gestació dels elefants dura 22 mesos, i normalment neix una sola cria, d'un metre
d'alçada i uns 100 kg de pes. La cria és vigilada i cuidada per tots els membres
del grup. Els petits mamen durant més de dos anys.
Normalment viuen entre 60 i 70 anys.
Normalment viuen entre 60 i 70 anys.
Documental elefants fugitius
Naixement d'un elefant
Elefants s'uneixen per salvar una cria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)