Al
peu d'una bossa d'arròs es varen trobar un dia una formiga i una panerola.
La
primera, amb compte, va agafar un gra dels que sortien de la costura de la
bossa i amb molt d'esforç el va portar fins la seva cova. Va tornar i en va
agafar un altre; i se'l va emportar també; i així continuà sense descans.
La
panerola va pujar fins a la mateixa boca de la bossa, va provar un gra, el va
llençar, en provà alguns, després molts, mossegant-los una mica i llençant-los de
seguida. I quan va estar tipa, s'adormí en el mateix arròs i ho va embrutar tot.
Quan
va tornar, unes hores després, va tornar a veure a la formiga que seguia
treballant, portant sense descans els granets a la cova.
Se'n
va en riure d'ella, la va tractar de garrepa i va anar a passejar sense rumb
pels sostres del graner.
La
formiga se'n va anar cap a casa seva, a menjar i dormir.
Un
dies després, la panerola, quan va tenir gana, va recordar la beneïda bossa d'arròs i va
córrer al lloc on era, però l'havien tret d'aquell lloc, justament perquè ella
l'havia embrutat tant.
-No
passa res –va dir-, la formiga en té.
I la
va anar a buscar.
La
formiga la va rebre molt bé i va consentir, sense gaires dificultats, de deixar-li
cent grans d'arròs, però amb la condició que n'hi tornés cent deu al mes.
Agraïda,
la panerola es va menjar els grans sense contar i quan ja no en va tenir més,
va anar a visitar una altra vegada a la formiga.
Però
no va aconseguir res fins que no va haver complert amb el seu anterior
compromís. I quina feina va tenir! Havien amagat el sac d'arròs en un racó
fosc, lluny de la cova de la formiga i va tenir de fer voltes i voltes.
La
formiga guardava els grans i a mida que anaven arribant. En separava vuit dels
deu que li corresponien per rèdit i, quan la panerola li va preguntar perquè ho
feia així li va contestar:
-Aquests vuit me'ls menjaré jo; els altres dos es quedaran de reserva; i són
ells els que hem permeten treballar per mi sola i també fer treballar els
altres per mi.
Moralina:
Amb
l'economia es conserva la independència pròpia i fins i tot es compra la
aliena.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada