Les
iguanes eren conegudes pels nadius americans, i encara que els colons
espanyols ja varen veure alguns d'aquests animals, no va ser fins l'any 1835 en una de les
expedicions de Charles Darwin a les Illes Galápagos quan es varen
començar a descobrir les espècies i estudiar-les.
Hi
ha moltes varietats d'iguanes a la natura; elles viuen tant a les selves
tropicals com subtropicals, al desert o en zones costaneres. En trobem a Amèrica, del sud-est de Canadà fins al centre. A Sud-amèrica, a les Illes Galápagos, algunes illes del Carib, les illes Fiji i Madagascar.
I
La gran majoria d'iguanes són herbívores, i
només mengen vegetació com botons florals, fruita i fulles tendres. Les iguanes
marines, s'alimenten rascant les algues de les roques o menjant algues del fons marí.
I d'altres iguanes de zones àrides gaudeixen menjant insectes i petits invertebrats juntament amb la
vegetació.
Tenen unes ungles molt llargues i afilades per poder enfilar-se dalt dels arbres.
Tenen unes ungles molt llargues i afilades per poder enfilar-se dalt dels arbres.
Les
iguanes del desert, habiten als deserts de Mojave i Sonora, en algunes illes
del Golf de Califòrnia, i en menor nombre, també al sud de l'estat de Nevada,
Arizona, Utah i la Baixa Califòrnia als Estats Units. A la regió nord
oriental de Mèxic, també existeix una gran concentració d'aquests rèptils. El seu hàbitat es caracteritza per regions
desèrtiques, boscos tropicals i subtropicals, zones àrides i rocoses. Aquests
animals poden suportar temperatures superiors als 50 graus.
La cresta dorsal i la papada d'aquests rèptils són força cridaneres, sobretot en els mascles, que les tenen d’ una mida més gran. La seva pell està coberta de petites escames i, tenen uns colors que fan que es camuflin molt bé amb l'entorn. Els mascles durant l'època aparellament adopten uns tons ataronjats i vermellosos a tota la pell.
Les
iguanes són animals generalment solitaris. Encara que també poden conviure en
grup, normalment en èpoques d'aparellament, quan es concentren vàries femelles
i un mascle dominant. El ball del festeig té una gran importància en l'aparellament.
Consisteix en l'expansió i contracció de la papada del mascle i moviments del cap i la cua. El mascles són molt territorials i estan més agressius durant l'època de reproducció. Utilitzen la seva cua com una arma per fer fora els altres mascles.
La
femella, després d'uns 65 dies de l'aparellament, excava un túnel per pondre els ous. Aquests túnels poden arribar a
mesurar fins a 2 metres de profunditat. Quan neixen les petites iguanes s'han d'espavilar soles, moltes d'elles moriran joves, i les que aconsegueixin sobreviure, tindran una esperança de vida de 10 a 20 anys.
Passen
la major part de la seva vida dalt dels arbres. Són excel·lents trepadores, les
iguanes de major edat sempre busquen col.locar-se a una alçada més superior que les
joves.
Les iguanes són bones nedadores fins i tot poden bussejar per escapar dels depredadors.
Les iguanes són bones nedadores fins i tot poden bussejar per escapar dels depredadors.
Durant un enfrontament fan servir la seva cua per colpejar l'enemic, també tenen la possibilitat de despendre una part de la seva cua en una situació de perill, i així
assegurar una ràpida fugida.
A la
part superior del cap, hi tenen un tercer ull, que és una
estructura similar a una retina que es connecta a la glàndula pineal del
cervell. Encara que no produeix imatges, permet que hi passi la llum, i es creu que els serveix com a brúixola solar.
Molts
misteris i curiositats envolten a la iguana
marina, un rèptil que té el seu origen a les Illes Galápagos, sol mesurar de 0’6 a 1,3 metres i pesar entre 0,5 i 1,5 quilos.
Només dediquen un 5% del seu temps a estar dins de l'aigua, que és d'on extreuen les algues de les que s'alimenten.
Les iguanes marines són les úniques que poden bussejar 45 minuts.
Es mouen amb agilitat dins de l'aigua més que al terra, el seu cos s'ha adaptat al mar. Per evitar l'acumulació de sal, la secreten en forma de cristalls a través d'una glàndula salina nasal.
El color negre de la seva pell, les ajuda a absorbir la calor quan surten de l'aigua freda.
El color negre de la seva pell, les ajuda a absorbir la calor quan surten de l'aigua freda.
Són animals tímids.
Les iguanes marines de les Illes Galápagos
7 iguanes exòtiques que són úniques
Parc de les iguanes a la ciutat de Guayaquil, Equador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada