Que el Nou Any 2020 us sigui molt favorable!
dimarts, 31 de desembre del 2019
dimecres, 25 de desembre del 2019
divendres, 20 de desembre del 2019
dimarts, 17 de desembre del 2019
ELS ABELLOTS I LES ABELLES
Va
succeir que alguns ruscs de mel no tenien propietari. Els abellots els
reclamaven, les abelles si oposaven; es va portar el conflicte davant del tribunal
d'una certa vespa: àrdua era la qüestió; testimonis afirmaven haver vist volant
al voltant d'aquells ruscs uns bitxos alats de color fosc, semblants a les
abelles; però els abellots també s'hi assemblaven.
La
senyora vespa, no sabent que decidir, va obrir de nou el sumari i per una major
il·lustració, va cridar a declarar a tot un formiguer, però ni amb això va
poder aclarir la qüestió.
—Em
voleu dir el per què d'aquest enrenou? —va preguntar una abella molt llesta —.
Sis mesos fa que està pendent el litigi i ens trobem en el mateix lloc que el primer
dia. Mentrestant, la mel s'està perdent.
Ja seria hora que el jutge avances el cas; bastant li ha està durant la ganga.
Sense tantes interlocutòries ni providències; que treballin els abellots i
nosaltres també ho farem, i veurem qui sap fer ruscs
molt ben acabats i plens de deliciosa mel.
No
varen guanyar els abellots, demostrant que aquell art era superior a la seva
destresa, i la vespa va adjudicar la mel a les seves veritables propietàries.
Moralina:
Per
l'obra es coneix a l'obrer. Res parla més de tu que les teves accions.
Autor. Jean de la Fontaine
divendres, 13 de desembre del 2019
POLLA D'AIGUA O GALLINETA D'AIGUA
Autor imatge: U.S. Fish and Wildlife Service
A
la cara hi té un escut vermell,
el
cos és de color pissarra,
les
potes verdes i groguetes,
i els dits dels peus llargs com mongetes.
Marta Vilà
Informació i protecció de la gallineta d'aigua
dilluns, 9 de desembre del 2019
EL RUC
El
ruc o ase ( Equus africanus asinus)
és un animal domèstic de la família dels èquids. Els rucs van ser domesticats
per primera vegada fa 5000 anys abans de Crist; i des de llavors han estat utilitzats per l'ésser
humà com a animals de càrrega i per cavalcar.
La paraula «ase» procedeix del terme que
designa aquest animal en llatí: asinus , i que també és la
usada en el seu nom científic per designar a la subespècie domèstica. Els
termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus
africanus, signifiquen literalment «cavall africà».
El
ruc actual és descendent dels rucs salvatges que habitaven a l'Àfrica. Són
animals forts i resistents, capaços de sobreviure en ambients calorosos amb
poca aigua com el desert. No estan adaptats a viure en llocs freds.
La seva alimentació és herbívora, mengen forces aliments, prefereixen l'herba, el fenc, arbusts llenyosos, també els agraden els vegetals i són animals que necessiten
menys menjar, en comparació , amb altres animals de la seva mateixa mida.
Aprofiten
molt bé l'aigua de totes les plantes que mengen, per aquest motiu beuen poc i no beuen de fonts d'aigua poc netes.
El
prejudicis al voltant del ruc també
anomenat burro, han convertit el seu nom en un insult, però en realitat són
animals molt intel·ligents i espavilats. Els seus moviments són lents i sembla
que mai tenen presa, però quan se'ls hi dona una oportunitat, demostren ser
molt llestos i capaços de resoldre problemes complexos.
Es
caracteritzen per la seva gran valentia i s'utilitzen per protegir els ramats
dels llops. Generalment fan servir les femelles amb aquesta finalitat, perquè
protegeixen el ramat com si fos la seva família; gràcies a les seves grans
orelles poden detectar els depredadors, utilitzen el seu bram per alertar i les
seves coces per defensar-se. En el cas dels llops, quan veuen aquesta reacció buscaran preses més fàcils.
A
vegades s'introdueix un ruc dins d'un grup de cavalls nerviosos, el motiu és que els tranquil·litza. Els
rucs es poden reproduir amb els cavalls, però les cries no solen ser fèrtils. Els híbrids s'anomenen mul o matxo si són
mascles i mules si són femelles.
No
els hi agrada la soledat. Poden crear una amistat per tota la vida amb els seus companys rucs i sentir angoixa després de
la seva separació. Quan viuen sols crearan vincles afectius amb altres animals
com ovelles, ponis, vaques…
L'embaràs
de la burra dura uns 12 mesos, encara que el període de gestació por oscil·lar
de 12 a 14 mesos depenent de l'espècie, donen a llum un sol ruquet. En rares ocasions poden néixer
bessons. L'alletament dura uns 8 o 9 mesos.
Un ruc viu entre 15 i
20 anys, encara que s'han documentat exemplars que han arribat als 40 anys.
Són animals valents, tossuts, sociables i, prudents a l'hora de prendre decisions per protegir la seva pròpia seguretat.
El ruc català en perill d'extinció
7 races de rucs estranyes
Un ruc bramant
dimarts, 3 de desembre del 2019
dijous, 28 de novembre del 2019
LA GRANOTA I L'AIGUA BULLINT
Un dia
una granota va saltar dins d'una olla amb aigua bullint. Immediatament,
el seu sistema nerviós va reaccionar i la granota va escapar de l'olla. El seu
instint li va salvar la vida.
Un altre dia, una granota va saltar dins d'una olla que
estava plena d'aigua freda i va nedar
tranquil·la per l'aigua, estava feliç en aquella petita piscina. El que no
sabia la granota, és que l'aigua estava sobre un foc i l'aigua s'anava
escalfant de mica en mica. Al cap d'una estona, l'aigua freda es va tornar
tèbia, però la granota s'havia anat acostumant a l'escalfor i com que podia
regular la temperatura del seu cos, seguia allà nedant plàcidament. Llavors
l'aigua va anar pujant a poc a poquet de
temperatura fins que l'aigua cremava i va passar que, quan la granota va voler
saltar, ja no va tenir prou forces per fer-ho i finalment va morir.
Moralina:
El nostre
sistema nerviós col·lectiu és molt similar al de la granota, a vegades
necessitem una sacsejada sobtada per adonar-nos d'una situació de perill.
En canvi, si aquest perill el percebem de
manera gradual i no som conscients del que passa, som
capaços que de quedar-nos allà, quiets, sense respondre ni
reaccionar.
Autor:
Olivier Clerc
dissabte, 23 de novembre del 2019
LA PUPUT
Autor imatge:
Artemy Voikhansky
Pu-pu-put!
així
canta la puput,
una
au solitària i territorial,
i d'origen tropical.
Camina
pels camps picotejant
i
entre les herbes va escarbotant.
El
seu bec és llanguíssim i corbat
i té una cresta erèctil sobre el cap.
Fa
el seu niu a qualsevol forat,
a
la soca d'un arbre o en un mas enrunat.
Té
cura dels polls, però el seu niu fa molta pudor,
i
la puput pensa: "Que com més brut millor".
Marta Vilà
El cant de la puput
Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica
dilluns, 18 de novembre del 2019
EL POP
Els
pops són animals invertebrats, de la família dels mol·luscs cefalòpodes, igual que els
calamars i les sèpies, i el tret comú de tots ells és que tenen el cos format
per un cap i les extremitats. Els pops tenen vuit tentacles amb ventoses
enganxoses i al cap hi tenen els ulls i el cervell.
Els
pops són considerats els animals invertebrats més intel·ligents del planeta.
Els pops s'alimenten de peixos, mol·luscs i crustacis,
com ara crancs i gambes. Són caçadors i atrapen les seves preses amb l'ajuda
de les ventoses que tenen a les potes.
Aquests cefalòpodes s'arrosseguen pels fons rocosos, però
també poden nedar. A més, tenen una cavitat a través de la qual expulsen aigua i així es poden desplaçar més ràpidament, com si anessin a propulsió.
En
només uns segons un pop es pot tornar gairebé invisible. Aquests animals tenen
una gran capacitat per camuflar-se en l'entorn. No només canvien de color, sinó
també la forma del cos.
La
majoria de pops viuen només el temps suficient per madurar i reproduir-se. El
temps de vida varia depenent de l'espècie, els pops comuns viuen de 2 a 3 anys, mentre
que els pops gegants poden viure de 3 a 5
anys.
Els
pops tenen tres cors: dos dels cors porten la sang sense oxigen a les brànquies
( que són els òrgans respiratoris mitjançant els que realitza l'intercanvi de
gasos) i el tercer transporta la sang oxigenada a la resta del cos. La seva
sang té un to blavós, com les sèpies i els calamars el motiu és que en comptes
d'hemoglobina utilitzen la hemocianina com a molècula transportadora d'oxigen.
La hemocianina conté coure en comptes de ferro per aquest motiu és de color
blau.
Tenen un dipòsit de tinta que fan servir per desorientar els seus
depredadors. Quan se senten amenaçats, la deixen anar i enfosqueixen l'aigua. D'aquesta manera confonen els que els ataquen i tenen temps de fugir.
Un
cop fecundada la femella busca un lloc
per realitzar la posta, un cova o una esquerda en una roca de suficient
amplitud, amagada i fàcil de defensar. Una posta de pop oscil.la entre
20.000 i 100.000 ous.
La
femella col·loca els ous en penjolls que uneix al sostre de la cova per un
extrem, formant una mena de raïms. El desenvolupament embrionari dura de 1 a 4
mesos, depenent de l'espècie. Durant aquest temps la femella els aireja i el
protegeix, no s'alimenta si no que aprofita les seves substàncies de reserva
per sobreviure. Quan els petits pops eclosionen llavors la mare, esgotada i desnodrida
mor.
La suau intel·ligència del pop
Naixement dels pops
Què passa amb els pops ?
Mini-documental en clau d'humor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)