Un dia
una granota va saltar dins d'una olla amb aigua bullint. Immediatament,
el seu sistema nerviós va reaccionar i la granota va escapar de l'olla. El seu
instint li va salvar la vida.
Un altre dia, una granota va saltar dins d'una olla que
estava plena d'aigua freda i va nedar
tranquil·la per l'aigua, estava feliç en aquella petita piscina. El que no
sabia la granota, és que l'aigua estava sobre un foc i l'aigua s'anava
escalfant de mica en mica. Al cap d'una estona, l'aigua freda es va tornar
tèbia, però la granota s'havia anat acostumant a l'escalfor i com que podia
regular la temperatura del seu cos, seguia allà nedant plàcidament. Llavors
l'aigua va anar pujant a poc a poquet de
temperatura fins que l'aigua cremava i va passar que, quan la granota va voler
saltar, ja no va tenir prou forces per fer-ho i finalment va morir.
Moralina:
El nostre
sistema nerviós col·lectiu és molt similar al de la granota, a vegades
necessitem una sacsejada sobtada per adonar-nos d'una situació de perill.
En canvi, si aquest perill el percebem de
manera gradual i no som conscients del que passa, som
capaços que de quedar-nos allà, quiets, sense respondre ni
reaccionar.
Autor:
Olivier Clerc
Ostres. Quin conte més curiós i bona moral!
ResponEliminaMoltes gràcies Marta!
Bon vespre Maria.
ResponEliminaLa veritat és que tens raó és molt curiós.
És un conte que es pot aplicar en diverses situacions en què es veuen immerses determinades persones com per exemple la drogodependència, les violències...
Gràcies a tu pel comentari!