L'ERIÇÓ

El seu aspecte és aplanat, arrodonit i massís. Pesa al voltant de 400 - 1200 g i  fa una llargada total d'entre 23 i 30 cm. Els ulls són sortits, molt foscos i petits, les orelles, arrodonides  i  curtes  i  el musell és puntegut. 

Les pues tenen 1 mm de gruix  i  una llargada de 2 a 2,5 cm, són de color clar amb un parell de bandes més fosques, una a la base i l'altra gairebé a la punta, cosa que confereix a l'animal una coloració general marronosa, més o menys fosca segons les poblacions.

Caça  i  menja insectes  i  les seves larves, cargols, llimacs, cucs de terra  i  fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, serps. Aquesta dieta es complementa amb ous, glans, baies…

Quan un eriçó detecta una olor o sabor nou, mossega la font de procedència fins a segregar una saliva escumosa  i  espessa, llavors utilitza la seva llengua per escampar aquesta escuma sobre les seves pues i el  cos. Aquest ritual és conegut com ungiment  i  es dóna fins  i  tot en les cries abans que obrin els ulls. Els estudiosos no es posen d'acord sobre el motiu de tal comportament, encara que s'especula que pot produir-se per diferents causes: comportament sexual, camuflatge, memòria olfactòria, cura de les pues, etc.

Habita en boscos, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu,  jardins  i  en  general,  llocs no massa freds  i  humits. Sovint se'l troba a prop dels pobles  i  a l'hivern pot fer servir construccions humanes per a protegir-se del fred.

Surt del capvespre fins a l’albada, però alguns dies humits també pot estar actiu durant el dia.

Normalment, de dia sol  quedar-se arrecerat en el seu cau fet de fullaraca, pèls, herbes..., que construeix a la base de matolls espesos. Disposa de diversos caus distribuïts dins del seu territori   i  canvia sovint de refugi.

El mecanisme de defensa de l'eriçó consisteix en embolicar-se, recollint el cap i les potes sota el cos, transformant-se en una bola d'espines. Els seus principals enemics naturals són: guineus, teixons, àguiles, mussols..., encara que el principal factor d'amenaça és, sens dubte, l'home, a través de diferents factors com la destrucció d'hàbitats naturals, la contaminació mitjançant insecticides i pesticides i els atropellaments, derivats del comportament innat de defensa d'aquest mamífer, consistent a immobilitzar-se davant qualsevol perill.

Des de l'octubre fins a l'abril, depenent de clima ( quan la temperatura baixa dels 10 °C), tenen un període d'hibernació. Els mascles entren en aquest període abans que les femelles i els últims en hibernar  són els exemplars joves.

Generalment tenen dos períodes de zel, el primer entre maig  i  juny  i  el segon entre agost  i  setembre.

La gestació dura uns 45 dies, passats els quals té lloc el part (2 per any) en el qual neixen una mitjana de 4 cries amb els ulls tancats, nues i  d'un color rosat. Als tres dies ja els hi han sortit unes espines de color blanc i al cap de dues setmanes obren els ulls. Quan tenen 35 dies de vida deixen de mamar  i  a partir del mes de vida ja acompanyen la mare en les seves sortides. A partir de les cinc o sis setmanes ja s'independitzen. La maduresa sexual l'assoleixen aproximadament al cap de 10 mesos.

L'eriçó té una  línia fosca contínua que separa el front de les pues del cap i una taca facial també fosca que s'estén de la punta del musell als ulls.

Les seves potes són curtes  i  tenen cinc dits acabats amb fortes ungles.  La cua també  és curta.

Té un olfacte molt desenvolupat, camina molt i  neda molt bé.

Viuen entre 7 i 10 anys i presenten una mortalitat del 70% en el primer any de vida.

Els mascles són més agressius i  territorials que les femelles.

L'eriçó comú o eriçó europeu

Rescat d'un eriçó que estava en una carretera

Tipus d'eriçons