La
gavina Rufina planejava pel mar com cada dia; intentava emportar-se algun
peix a la boca, però ja començava a ser força vella i ho trobava molt feixuc, això de pescar per emplenar l'estómac.
De
sobte, va veure un vell pescador que estava assegut en una petita barqueta llevant
la xarxa. La gavina va observar que era plena de peixets.
—No
és just! Per als homes és molt senzill agafar peixos del mar —es va lamentar.
—Si
li pogués prendre un peixet al pescador... se'l veu tan cansat i és tan vell —pensava.
Aquell
matí, la Rufina es va apropar maliciosament a la barca i quan el pescador va
pujar la xarxa li va agafar un peix.
Que
senzill havia estat, l'home ni se n'havia adonat; que contenta es posar la
gavina. I tant li va agradar l'experiència viscuda que
cada matí, quan el pescador llevava la
xarxa, li robava alguns peixos.
—Aquesta
gavina, lladre, més que lladre! —rondinava
el pobre home, que no podia fer res contra l'astut ocell.
El
pescador, vivia en una petita caseta vora el mar i aquell matí, quan va tornar a casa seva, va comentar a la seva
dona el motiu pel qual cada dia portava
menys peixos per dinar. Tota la nit va estar pensant la manera d'espantar la gavina, fins que va
trobar una solució.
De
bon matí, el pescador va preparar dues xarxes, una la va amagar dins de la
galleda on posava els peixos i l'altra la va llançar al mar. No havia passat gaire
estona, quan va llevar la xarxa que era plena de peix.
La
Rufina, com sempre, s'apropà a la barca
i va capturar alguns peixos, però l'home li llançà la xarxa que havia amagat a
la galleda i la gavina va quedar ben embolicada entre els fils. El pescador la
va agafar corrents i se la va emportar a casa seva per ensenyar-la a la seva esposa.
—Què
vols fer-ne d'aquesta gavina? —li va preguntar la dona.
—De
moment, la posarem en una gàbia grossa
que tinc i així no em molestarà més! —va contestar-li.
Pobra
Rufina!, estava molt espantada, tancada dins aquella gàbia.
A la dona del pescador li feia pena i quan el seu marit no hi era li oferia
alguns peixets.
Però
cada dia estava més trista, tancada dins d'aquella presó, trobava a faltar la
llibertat, volar pel cel, el seu mar... Se sentia tan malament que es negava a
menjar i s'estava ajaguda tot el dia; ja no agitava les ales com els primers
dies ni feia cap crit.
La
dona del pescador veient-la tan moixa,
va pensar que s'havia posat malalta i se'n va compadir, va anar a la platja
amb la gàbia i l' alliberà.
Quan
va tornar el seu marit li va explicar el que havia fet. Ell es
va enfadar una mica, però va escoltar les explicacions de la seva muller i ho
va entendre.
Aquella nit, el pobre home, va somiar, que l'astut ocell li feia com
sempre la guitza i es va desvetllar ben d'hora. Un cop enllestit tot, va sortir a la mar; temia que la gavina
tornés a fer alguna de les seves trapelleries, però la Rufina només
l'observava des d'una gran roca, no estava disposada a tornar a perdre la
llibertat.
Els dies varen anar passant i l'home va quedar
sorprès de no patir cap més robatori de l'ocell. S'observaven amb desconfiança l'un
a l'altre sense molestar-se.
Un
dia, el vell home, quan va passar per la vora de la gavina, li va llançar un
peix: havia fet les paus amb ella i la volia obsequiar per la seva bona
conducta. La Rufina estava molt feliç i saltava d'alegria, quina sorpresa s'havia
emportat!
L'endemà, l'ocell va deixar tranquil el pescador,
però el mirava des de dalt de la gran roca, amb certa curiositat, esperant qui sap... potser algun peix com en la jornada anterior.
El
vell home, de mica en mica, li va agafar afecte a la gavina i abans de tornar a
casa seva, sempre la premiava amb alguns
peixets.
La
Rufina, va entendre com s'havia de comportar, robar no era la millor manera
d'aconseguir aliment i si tenia paciència i esperava que finalitzés la
pesca, obtenia una recompensa.
Amb
el temps, per demostrar-li el seu efecte, la gavina sobrevolava la barca fent
xisclets i agitant les ales com saludant el seu company.
I així
és com es varen fer amics un pescador i una gavina.
I si algun dia
observeu un vaixell de pesca que torna a port seguit per moltes
gavines, no us espanteu, són els pescadors que els llencen els peixos que no es
poden vendre al mercat, i les gavines que són molt llestes, volen contentes al costat dels seus
amics.
Conte i dibuixos Marta Vilà
Enhorabona Marta! Per la història, la manera d'escriure'l, la moralitat i pels dibuixos.
ResponEliminaMolta feina i molt ben feta. Tens molt talent i molt de mèrit.
Moltíssimes gràcies Maria! M'alegro que t'hagi agradat el conte i amb els dibuixos he fet el que he pogut.
EliminaTu també fas molt bona feina amb el teu blog i tens molt de talent.
Ara descansaré fins els mes de setembre perquè fa massa calor.
Cuida't i que passis un bon estiu. Molts petons de part meva!
Que la inspiració sigui per a tu un mar ple d'històries. Bon estiu.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Olga! Que passis un Bon estiu!
ResponEliminaUn munt de petonets i una forta abraçada!!!