L'ORANGUTAN

La paraula orangután prové de l'idioma malai. “Orang” significa persona i “utan” deriva de “hutan”, que significa bosc, de manera que els orangutans són literalment, persones del bosc.

Els humans i els orangutans compartim gairebé un 97% de l'AND. Els estudis dels orangutans són importants perquè aquests primats estan sotmesos a una intensa pressió humana. El nombre d'exemplars segueix reduint-se a mesura que els humans envaeixen els seu hàbitat. Els orangutans passen més del 95% del seu temps en els arbres. Viatgen pels arbres, viuen i dormen en els arbres i també busquen menjar dalt dels arbres. Entre els grans simis, els orangutans són els cosins més llunyans dels humans.

Tot i que s'assemblen a nosaltres, els orangutans no són tan sociables. Passen la major part del temps sols. Després d'aparellar-se, les femelles es separen del mascle, que no participa en la criança dels seus descendents.

L'orangutan té un cos gran i fort, un coll gruixut, braços llargs i forts, potes curtes i arquejades i no té cua. Existeixen tres especies d'orangutans que habiten en els boscos humits  de les illes Borneu i  Sumatra: l'orangutan de Borneo, el de Sumatra i  el de Tapanuli.

Els orangutans de Borneo són els més grans de tots. Els de Sumatra, tenen menys pèl  i  és d'un color més clar, també tenen una barba més llarga. Els orangutans de Tapanuli són similars als de Sumatra, però tenen el pèl més encrespat, el cap més petit  i  la seva cara és més aplanada. 

A mesura que els mascles maduren desenvolupen uns coixinets carnosos a les galtes.

Són uns dels animals més intel·ligents, capaços de crear mapes mentals per recordar on són els millors arbres fruiters i, quan donaran els seus fruits. Poden crear les seves pròpies eines per aconseguir extreure mel dels ruscs o per capturar formigues o tèrmits de l'interior dels arbres. Sembla que la intel·ligència es troba distribuïda individualment i no per l'espècie, i s'ha observat orangutans fent servir fulles com un paraigües o com uns guants, per protegir-se de la vegetació espinosa.

El període de gestació té una durada de nou mesos, la femella cuida  la seva cria en un niu que està construït dalt d'un arbre. La lactància dels orangutans és molt llarga, pot superar els 8 anys, són els animals que més mamen.

El petit orangutan, s'agafa al pèl de la seva mare per mantenir-se segur, mentre la seva mare busca aliment.

El desenvolupament de l'orangutan és extremadament lent, ja que comencen a reproduir-se entre els 12 i els 15 anys. Cada femella sol tenir 3 cries durant tota la seva vida, això dificulta enormement la recuperació de l'espècie a les zones on està en perill.

Les tres espècies d’orangutan  actualment es troben classificades en el registre de la UICN (International  Union for Conservation of Nature).  L’orangutan de Borneo, el de Sumatra i el de Tapanuli estan inclosos com animals en perill d'extinció.

Originalment els orangutans eren caçats per la seva carn, durant el segle XIX, els zoològics de tot el món demandaven orangutans i es capturaven les cries per vendre-les. Actualment la cosa ha empitjorat amb la demanda de mascotes exòtiques. Per aconseguir la cria han de matar la mare, doncs aquesta intenta defensar la seva petita cria amb gran violència. Es calcula que per cada orangutan que arriba a Taiwan per ser mascota, en moren entre 3  i  5  pel camí.

Un altre dels problemes que pateixen per part dels humans, és la tala il·legal de fusta tropical i el desbrossament de terres per obtenir oli de palma.

Rang-tan la història del bebè orangutan i l'oli de palma

Un organgutan intenta aturar una  excavadora

L'orangutan, l'home de la selva