Silueta
serpentiforme
i
uns ulls molt prominents,
es
pot confondre amb una anguila
però
ell té el cap amb forma més arrodonida.
D’hàbits
nocturns,
es
desplaça fent grans ondulacions,
té
la pell relliscosa i sense escames
i
durant el dia s’amaga en forats i falles.
Marta Vilà
Agafada d'un pop al cap d'un congre amb l'objectiu de salvar la vida.
Noms: Congre de fang, congre roquer, congre de forat...
Un altre de molt apreciat; sobretot pels brous de peix. I és veritat, que quan surt del cau, amb l'allargada que té, fa certa angúnia, però segueix-lo que no podràs; entre ràpid que és i esmunyedís enmig la sorra i el rocam segur que no és gens fàcil atrapar-lo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Marta. Ja saps com m'encanten els teus poemes!
A mi també em fa certa angúnia, amb aquest aspecte que té.
EliminaMe'n alegro que t'agradin. I veig que de peixos en saps força!
Gràcies pel teu comentari Maria.
De peixos no pas gaire, però m'interessa la cuina tradicional de mar i muntanya del nostre país.
EliminaPer cert, el vídeo del “caçador caçat” és brutal!
Es nota pel comentaris que t'interessa la cuina.
EliminaEl vídeo és molt curiós!