El cant del grill

 

Hi havia una vegada, fa molt de temps, en un petit poblat de Guatemala, un grill solitari que vivia sota l’ombra d’un arbre. El grill era feliç cantant de dia i de nit, doncs sabia que amb el seu cant alegrava les vides dels camperols.

Les dones, els homes i els nens no necessitaven encendre el televisor o escoltar la ràdio per saber l’estat del temps; el variat repertori del grill era un missatge directe de la natura. Aquest  els anunciava els dies de sol i pluja, els vents huracanats  i  fins i tot els terratrèmols.

Els camperols estaven meravellats amb l’enginy del grill  i  el varen començar a alabar.

—Que bé que cantes ! Ets tan necessari ! Sense tu no seríem feliços ! —li deien tots alhora.

Va ser llavors quan el grill es va començar a sentir més important que els altres:

—El meu cant no només és bonic, sinó que també és necessari —va pensar—. Què faig en un lloc tan petit i aïllat com aquest poblat enmig del no res? Tinc de trobar una millor audiència ! Ja ho sé, li cantaré al mar,  a l’infinit  i  enorme mar.

El grill va recollir totes les seves coses i es va dirigir cap a mar, sense gairebé despedir-se dels camperols.

El viatge va ser molt llarg i va trigar moltíssims dies. Però va començar a cantar només d’acostar-se al mar. No obstant això, el mar cantava el seu propi cant  i  mai s’aturava.

El cant del mar era molt fort  i  minimitzava el so del petit insecte. El grill va insistir en el seu cant molt de temps, fins que va comprendre que el seu cant no superaria mai el cant del mar.

—Tornaré al meu poblet, no tindré una gran audiència, però el meu cant és apreciat per tots —es va dir.

Quan va tornar no ho va trobar com s'esperava: sense el seu cant les dones i els homes no sabien quan s’havia de sembrar i cultivar. En els temps de pluja els nens arribaven xops a les seves cases, doncs no agafaven els seus paraigües. I el poblat era un lloc ombrívol i trist.

En aquell moment el grill va començar a cantar. Les dones, els homes i els nens varen tornar a ser feliços. I també ho va ser el grill perquè sabia que el seu cant era en realitat important.

Moralina:

La seva audiència era petita, però el seu propòsit era enorme. 

 

Autor: Álvaro Aguilar