divendres, 31 de desembre del 2021
diumenge, 26 de desembre del 2021
HANNA BORINOT
Durant molt de temps, els borinots no volaven perquè pensaven que les seves ales eren massa petites per portar els seus cossos voluminosos. Fins que un dia...
dimarts, 21 de desembre del 2021
AL NADAL ROCK
Nànets band Rock és una divertida banda de rock and roll per a xiquetes i xiquets.
(versió de la nadalenca inspirada en Navidad Rock de Rebel Cats).
dijous, 16 de desembre del 2021
LES LLETRES: N
El Narval Osmar
també l’anomenen unicorn de mar,
neda per les aigues de Canadà i
Groenlàndia,
i actua amb els peixos com si estigués a Poli-làndia.
Amb el seu gran ullal els indica
la direcció
i al peix que no creu el multa
per infracció.
I als més eixelebrats que actuen
amb negliència,
els hi posa les manilles i se'ls emporta amb urgència.
I quan algun peix li diu: On és la teva placa?
S’enfada i amb la banya l’ataca !
Marta Vilà
dissabte, 11 de desembre del 2021
LA GUINEU I EL LLEÓ
Autor: Milo Winter
Un
dia els habitants de la vall es varen reunir en consell per prendre una decisió
molt important. S’havia de solucionar un problema urgent.
—Us
haureu adonat —va començar el voltor—, que hi ha freqüents baralles entre els
habitants de la nostra vall i els nostres veïns. No seria millor que triéssim a
alguns de nosaltres com a representants, per tal que ens donin suport en les
nostres raons i defensin els nostres drets?
—Quina
idea més bona has tingut! —va comentar el conill—. Així ens podrem dedicar a
les nostres tasques quotidianes i viure en pau i tranquil·litat, sense tenir de
cobrir-nos les espatlles.
En aquell moment varen començar les discussions. Un volia triar al gat, perquè caminant tan
silenciosament es podia acostar a qualsevol passant desapercebut.
L’altre s’estimava més el ratolí, perquè podia passar per les escletxes i prevenir les jugades de l’enemic. Una bona opció era l’elefant, perquè amb els seus brams s’imposaria de veritat sobre els altres.
Llavors la mona va dir:
—Us
equivoqueu, jo penso que tenim de triar el més astut i el més
fort. Tots hi varen estar d’acord, però quan tractaven de decidir qui era el
més astut i el més fort, van començar de nou a barallar-se.
—Jo —va concloure finalment la gallina —, conec un animal com no n’hi ha cap a
la jungla.
Però tothom la va ignorar i, ràpidament es va dissoldre l’assemblea.
Durant la nit la
guineu va anar a veure el lleó i varen tramar un pla.
—Mira,
amic —li va dir—, tothom sap que jo sóc la més astuta de tots els animals i a
tu no et supera ningú en força. Què et sembla si treballem junts? El que no es
troba mai en un animal sol, en nosaltres dos es troba en abundància.
El
pla de la guineu i el lleó va sortir a la perfecció i els animals els varen triar com a representants, però encara no s’havien apagat els crits d’alegria davant
de l’elecció dels dos com a delegats del poble, que la gallina ja va rebre un atac
de la guineu.
—Però
—deia la infeliç —t'hem triat per defensar-nos. Així ens ho pagues?
—Bé
tinc tantes ocupacions que no tinc temps d’anar a caçar. A més, necessito un
aliment abundant i substanciós. Tu, sigues valenta i sacrificat pel poble com
em sacrifico jo.
—Deixa’m,
si us plau!, que jo també soc el poble –es queixava la gallina —; no m’obliguis
a cridar el lleó.
Però,
encara que l'hagués cridat, aquest no hi hauria anat perquè estava ocupat desfent-se del gat.
—Em
sembla que els nostres representats es diverteixen a costa nostra —es va
atrevir a dir una nit el conill.
—És
veritat —va xiuxiuejar la gasela —, però callem, si us plau, si no acabarem com
la gallina i el gat.
L’endemà
la gasela i el conill varen morir, no se sap com, víctimes d’un accident i
van acabar en el plat dels seus representants.
Aviat
es va estendre el terror per tota la selva; fins i tot la crítica més petita al règim
era escoltada per la guineu i castigada pel lleó. De manera que, un rere l’altre,
els animals es varen veure obligats a marxar de la vall i demanar asil polític
als seus amics dels voltants. I mentre els pobres exiliats marxaven
silenciosament, el voltor des del cim d’una roca xiulava una cançó que
començava així:
Si mil penúries
no vols patir,
A violents i astuts
procura de no unir.
EL SUDAN
dissabte, 4 de desembre del 2021
diumenge, 28 de novembre del 2021
LES LLETRES: O
L’Orca Anuncació
ha perdut l’orientació,
volia anar a Oceania.
i ha acabat a Romania.
I és que el sistema
d’ecolocalització,
cada dia li funciona pitjor!
I quan amb algun company es
comunica,
la cosa més es complica.
No entenen res del què diu...
Es pensen que parla un altre
idioma
i encara li diuen: No et comprenc bufona !
Marta Vilà
dilluns, 22 de novembre del 2021
EL LICAÓ
Autor imatge: Derek Keats
El
seu nom científic és Lycaon Pictus, que significa llop pintat. Comparteix avantpassats
comuns amb el gos i el llop de fa
milions d’anys, però és genèticament incompatible i no es pot creuar amb altres espècies de la família dels cànids.
Els licaons també s’anomenen gossos salvatges, a diferència
dels gossos, tenen les potes més llargues, les orelles són molt grosses i
arrodonides i, només tenen 4 dits a les
potes de davant, en comptes dels 5 que tenen els gossos. Estudis recents, han trobat vestigis de que el licaó també tenia un cinquè dit.
Autor:Michael Gäbler
Normalment
viuen en grups de 6 a 30 individus, aquests clans són molt socials i jeràrquics
i, on només tenen dret a reproduir-se la femella i el mascle alfa.
Autor: Nrg800
Habiten principalment a l'Àfrica subsahariana, exceptuant-ne les selves tropicals
i els deserts més àrids. Actualment, han desaparegut de moltes zones, però
encara sobreviu a Botswana, el Camerun, la República Centreafricana, el Txad,
Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, el Senegal, Sud-àfrica, el Sudan, el
Sudan del Sud, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue.
Estan en perill d’extinció. N’hi ha una població d'uns 5000 exemplars en llibertat.
Autor: Bart Swanson
A diferència de molts altres animals que
cacen en grup, els gossos salvatges en estranyes ocasions s’intimiden o es
barallen entre ells per una millor posició, en canvi, exhibeixen comportaments de
suport en benefici del grup per sobre de l'individual.
Per exemple, els membres més joves de la
bandada que porten a terme la cacera portaran menjar als membres més vells. De
la mateixa manera, els cadells són criats per tots els membres del grup, tant
mascles com femelles.
L’any 2017 a Botswana, uns zoòlegs investigaven com els licaons marcaven i
delimitaven el seu territori. Els va cridar l’atenció, que aquests animals esternudaven
constantment. Després de descartar un constipat col·lectiu, varen observar que
el nombre d’esternuts augmentava durant els rituals previs a la cacera.
També es varen adonar, que la parella alfa no tenia el poder absolut en
decidir si el grup sortia o no a caçar, això depenia d’una certa negociació
amb la resta de membres del grup i es feia mitjançant una votació a base d’esternuts.
Quan varen acabar l’estudi, els resultats varen concloure que: “L’esternut actua com una senyal en la presa de decisions”.
Les conclusions més evidents varen ser, que quans
més esternuts, més possibilitats tenia el grup d'acabar sortint a caçar. De
tota manera, alguns vots semblava que tenien més pes que d’altres: si era un
dels alfa el que començava la ronda, uns tres esternuts més de la resta garantien la sortida.
En canvi, si era un subordinat el que iniciava la ronda de votacions, serien necessaris uns deu esternuts per desencadenar el mateix efecte i posar el grup en acció. Si el subordinat no rebia el suport suficient, el grup es quedava reposant com si res hagués passat.
(Reena Walker - coautora de l’estudi)
Estudi publicat a la revista científica: Procceedings of the Royal Society B
Els licaons atrapen les
preses perseguint-les fins a la completa extenuació. Es tracta d’un mètode de
caça tremendament efectiu i que fa que 8 de cada 10 caceres tingui èxit. En una cacera poden córrer a 60 km/h.
Les preses que cacen consisteixen en ungulats com: impales, kudus, gaseles,
nyus...
Tenen un estil de vida nòmada, en el que poden recorrer uns 50
quilòmetres diaris, cobrint àrees d’entre 560 i 3200 quilomètres quadrats.
Tenen un període de gestació molt similar als gossos d’uns 70 dies i
es poden reproduir en qualsevol època de l’any, però normalment les cries solen néixer entre el mes de març i el
juny. Només es reprodueix la parella dominant i un cop a l’any neix una gossada de 2 fins a 20 cadells. Quan els petits
tenen tres o quatre setmanes comencen a sortir del cau. I entre 8
i 11 mesos ja poden matar petites preses.
Si algun altre membre del clan vol formar una família, haurà de marxar del grup.
El licaó esta a la llista vermella d’espècies amenaçades,
sotmès a la persecució dels humans, la transformació i fragmentació dels seus territoris, la propagació de malalties infeccioses com la ràbia. A més de la
seva talla relativament petita, que els fa vulnerables als lleons, hienes,
cocodrils i lleopards.
Sola, és l'única femella supervivent d'una bandada de gossos salvatges, amb el transcurs dels dies forjarà amistat amb altres animals, com xacals i hienes i formarà una original bandada.
Nascut per ser salvatge
dimarts, 16 de novembre del 2021
LES DUES SERPS
Hi havia una vegada dues serps d’aigua que vivien molt tranquil·les i
felices en un pantà. En aquell idíl·lic lloc tenien tot el que necessitaven: amfibis,
petits peixos per menjar i l’ humitat del pantà per mantenir en bones
condicions les seves escames.
Tot era perfecte, però va succeir que va arribar una estació més calorosa
que de costum i el pantà va començar a secar-se. Les dues serps observaven amb
tristesa com la terra s’escardava per la greu sequera, moltes vegades varen
pensar en abandonar, però es mantenien allà perquè hi havien viscut tota la
seva vida. Esperaven amb ànsies les pluges, però el clima no va donar treva i al
final, amb molta pena i dolor varen decidir marxar a un altre lloc on viure.
I així va ser com una de les serp li va dir a l’altra:
—No podem continuar vivint aquí, el pantà està totalment sec, si ens quedem
morirem deshidratades, tenim de marxar.
—Crec que tens molta raó —va respondre l’altra—. Tu avança que jo aniré
darrere teu. Què et sembla si anem cap al nord?
—Em sembla bé que anem cap al nord, però en comptes d’anar una darrere l’altra,
anirem ben juntetes per si de cas i, escolta’m bé, també hem de trobar una estratègia
per si trobem alguns humans, si ens veuen segur que ens caçaran. Hem de pensar com espantar-los per poder salvar la vida.
—I com ho farem? —va preguntar encuriosida la seva companya.
De sobte, a la serp li va venir una idea al cap:
—Escolta’m bé, quan veiem un humà, tu pujaràs sobre la meva esquena i
posaràs la teva cua dins de la meva boca i jo faré el mateix, els humans tenen
por del desconegut, quan ens vegin s’espantaran i fugiran.
Les dues serps varen iniciar el camí, avançaven ben juntes i amagades entre
les herbes, al llarg del camí varen
trobar diverses persones i tal com havien acordat, les serps varen posar en
pràctica la seva estratègia i les persones varen marxar escopetejades, pensant que havien topat
amb un ésser malèfic o que dues serps es volien cruspir l'una a l’altra.
El pla va funcionar a la perfecció i després d’un dies, varen aconseguir
arribar a les terres del nord, allà varen trobar un bon clima per viure i abundant
menjar, aviat es varen acostumar al nou lloc i van viure felices per sempre.
Moralina:
Davant d’una situació complicada, abans de prendre una decisió s’han d’analitzar totes les alternatives i, si prenem la decisió amb saviesa, segur que trobarem la veritable solució al problema.
Faula de la Xina
(Adaptació)
dimecres, 10 de novembre del 2021
LES LLETRES: P
El porquet Dakota
és una fidel mascota,
el deixen passejar pels camps
i menja molts d’aglans.
Un dia un paràsit que es diu
paparra,
se li va enganxar a l’orella, quina
barra!
Aquell hoste xucla-sang era una
molèstia,
quina picor que provocava aquella
petita bèstia.
Quan el seu amo se’n va adonar,
unes pinces va anar a buscar,
i li va extreure amb compte la paparra
que donava al porquet la tabarra.
Després li va posar un esprai
desinfectant
i el porc se’n va anar tan feliç i campant.
Marta Vilà
dijous, 4 de novembre del 2021
EL CAMALEÓ
La nostra meravellosa natura:
El camaleó
Atenció!!! (El vídeo conte certes imatges repulsives)
divendres, 29 d’octubre del 2021
LA GUINEU I EL RAÏM
Il.lustració: Milo Winter
Un
dia, una guineu va veure que una gran parra tenia dos preciosos penjolls de raïm
molt madurs i a la guineu se li va fer la
boca aigua mentre els mirava.
El
raïm penjava d'una branca molt alta i, la guineu va haver de saltar per
intentar agafar-lo. La primera vegada que va saltar no hi va arribar. Així que
es va allunyar una mica i mentre corria va fer un gran salt, aquest cop tampoc
el va aconseguir agafar. Ho va intentar una vegada i una altra, però en va.
Llavors
es va asseure i va mirar el raïm amb fàstic.
—Que
ximple que soc —va dir—. Estic esgotada per haver intentat aconseguir un
penjoll de raïm agre que no val la pena agafar.
I
després d’això, va marxar molt indignada.
Moralina:
N’hi ha molts que pretenen menysprear i menystenir allò que està fora del seu abast.
Autor: Isop
dissabte, 23 d’octubre del 2021
LES LLETRES: Q
La Quetzal Enriqueta
no para mai quieta.
Es pensa que trobarà un tresor,
ple de diamants, maragdes i
or.
Per això busca joies a la pila
de ferralla,
però només troba quincalla.
També cerca minerals de tots colors:
Malaquita, quars, turquesa…
Quina bellesa!
I amb el pas del temps el que era una passió,
s’ha convertit en una professió.
Marta Vilà
diumenge, 17 d’octubre del 2021
LA TARDOR QUE JO CONEC
La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits, secs
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
Música: Dàmaris Gelabert
Àlbum: Cançons Populars & noves.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)