divendres, 25 de juny de 2021

EL CAVALL VELL

 



En un poble perdut entre les muntanyes es trobava un cavall vell. El cavall  consumit pels anys de vellesa, havia estat un gran corredor de curses i n'havia pogut guanyar moltes.

El seu amo, orgullós del cavall que tenia en aquells temps, presumia del magnífic exemplar el qual, entre altres privilegis, feia que el seu amo guanyés molts de diners en cada cursa de cavalls.

Tanmateix, aquells dies havien quedat sepultats ja feia molts anys, i ara el cavall es trobava cansat i vell  i, pràcticament es passava el dia dormint.

No obstant, el cavall mentre dormia, recordava aquella època d’esplendor. Una nit va somiar amb la millor cursa que havia corregut: ell es trobava amb altres cavalls i no deixava de presumir de la seva fortalesa i velocitat. Estava convençut de que “ era el millor de tots i que aviat guanyaria aquella cursa i moltes més”. Fins i tot va somiar com comentava això amb altres cavalls. Un d’aquells cavalls, d’avançada edat li va dir:

—No presumeixis de la teva joventut, doncs algun dia la perdràs.

Però el cavall pensava que “ això mai li succeiria” i que “ ell seria jove i exitós per sempre”.

Després d’això, el cavall es va despertar sobresaltat i trist i ja no va poder tornar a dormir aquella nit…

L’endemà, el seu amo va arribar al graner on es trobava i, el va portar a un molí on el va vendre a un altre granger perquè el cavall mogués el moli amb la seva força.

Ara oblidat també pel seu amo, no va poder evitar recordar el seu passat i el somni que  havia tingut aquella nit…

Llavors, el  cavall va exclamar:

—Que presumit que he sigut, per creure que la meva joventut seria eterna. Abans corria en les millors curses. Ara tan sols dono voltes a aquest molí.


Moralina:

Mantingues sempre la teva humilitat i mai presumeixis de la teva joventut ni de la teva força, doncs els anys passen i la joventut s’esvaeix.

Autor: Isop


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada