Un dia, un petit mico passejava per la vora d’un rierol. Estava força avorrit, i així que aquell dia va decidir observar la natura.
De sobte, el mico va veure un peix petit sota l’aigua. De tant en tant feia un
petit saltiró, de manera que sortia un segon a l’exterior per tornar a
submergir-se dins l’aigua.
El petit mico, que mai abans no havia vist
un animal com aquell, va pensar que el pobre peix s’estava ofegant.
—Oh!, no! —va pensar—. Pobret! Que s’ofega!
L’haig d’ajudar!
Llavors, el mico va agafar el peix amb les
mans i, el peixet va començar a bellugar-se amb força, el mico es va pensar que el peix estava molt content perquè s’havia salvat.
Al cap d’un moment, el peix es va quedar
quiet i es va morir. El mico quan es va adonar de que era mort, va pensar:
—Quina llàstima no haver arribat abans!
Moralina:
A vegades, intentant ajudar i sense voler-ho, podem acabar empitjorant una situació. Sempre abans d'actuar, hem d'estar molt segurs de les necessitats de l’altre.
Faula
Africana
Ostres, no me l'esperava aquest final... Pobre mico i pobre peix...
ResponEliminaAquesta faula és ben curiosa. Té un trist desenllaç, però la moralina està molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria pel comentari!