Les orenetes ens avisen que arriba el bon
temps: després d'un viatge de més de 8.000 quilòmetres tornen a les nostres terres per fer el niu perquè hi troben el clima idoni. Durant tot l'estiu ens faran companyia i,
mentre crien els seus polls, ens seran unes bones aliades contra els mosquits.
La llargada de l'oreneta vulgar és de 15 a 20 cm, l'envergadura: 32-34 cm i el pes: 17-21 g.
És una au delicada, gràcil i molt
aerodinàmica, de color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i
blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola vermelles i un
collaret negre. Les ales són llargues i apuntades, mostren tons blancs a
la part inferior davantera. La cua, molt llarga i forcada és de color
negre, amb petits ovals blancs quan l’estén, les potes són curtes i sense
plomes i la boca és molt ampla, amb un bec curt, pla i negre.
Els joves llueixen tons negres pàl·lids, tenen el
front i la gola taronges i una cua molt més curta.
Dimorfisme sexual: Encara que ambdós sexes
s’assemblen, la femella és menys brillant, més blanca per sota i amb la cua més
curta.
De vol àgil, ràpid i acrobàtic, l’oreneta vulgar ocupa
en l’espai aeri les capes baixes, per sota d’avions i falciots.
Es
pot observar volant a poca alçada per sobre dels prats i les gespes dels
jardins.
A Catalunya hi viuen cinc espècies d’orenetes,
que es poden trobar per tot el territori: l’oreneta vulgar, l’oreneta
cuablanca, l’oreneta de ribera, l’oreneta cua-rogenca i el roquerol.
|
L’oreneta vulgar: És un ocell nidificant estival, comú arreu del territori. Migrador molt comú arreu del país. Hivernant regular, però molt escàs, en algunes zones humides litorals. El roquerol: És resident en tota mena d'ambients rocosos des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, on pot ser estival només. Migrador i hivernant més localitzat, lligat molt sovint a zones humides litorals, en àrees on no hi és a l'estiu. |
|
L’oreneta de ribera : És un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Nidificant estival molt localitzat. No cria mai en cases i edificis. |
Les orenetes s’alimenten exclusivament d’insectes. La dieta
d’insectes varia segons lloc i època. Les preses més consumides són mosques i
mosquits, també caça formigues voladores, vespes, xinxes i petits escarabats.
El mètode de captura consisteix en vols acrobàtics de persecució amb la boca ben oberta, de vegades en petits grups, a poca alçada i no lluny del niu. Una oreneta pot arribar a menjar 850 insectes al dia. El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l’espècie, tant a nivell nacional com internacional.
El cant de l'oreneta consisteix en una xerrameca musical accelerada, formada per
refilets encadenats amb un final característic: Un "Prrr" aspre. Au
molt cantarina, emet reclams freqüents, sobretot un agut uit, uit.
Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada
volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades
sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen
l'hivern, tornant a inicis de primavera.
L’oreneta cua rogenca: És un ocell nidificant
estival, localitzat i no gaire abundant, distribuït de forma irregular per
ambients de caire mediterrani. Migrador regular, però escàs, arreu del
territori, detectat més sovint al pas prenupcial.
A les orenetes els agrada l’ambient urbà, i a
l’igual que amb altres espècies, compartim amb elles les ciutats i viles. La
seva proximitat ens permet gaudir d'una mica de natura en els entorns urbans.
És necessària una labor pedagògica i divulgativa per evitar que aquesta
convivència no generi alguns moments conflictius, com pot passar durant la
restauració de façanes, o amb l’acumulació d’excrements. D’altra banda, el
refranyer popular recorda que “Les orenetes porten sort, i qui les empaita és
bord”.
L’oreneta cuablanca: És un ocell nidificant estival molt comú arreu de
Catalunya. Migrador regular i molt habitual per tot el territori. Es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m però el 80% de la població catalana es troba per sota dels 600 m.
A Catalunya arriba a partir de la segona
quinzena de març i comença a marxar a les darreries d'agost, i els últims
exemplars s'observen a finals d'octubre. El niu és de fang,
esfèric i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior
d'uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altre espècie. Els
de l'oreneta vulgar i el roquerol són totalment oberts de dalt mentre que el de
l'oreneta cua-rogenca té un distintiu canal d'entrada. |
El període de cria de l'oreneta vulgar és variable, s’inicia:
Al març al sud d’Espanya i a l’abril-maig al nord de Catalunya. Finalitza
al juliol i agost.
Cria a prop de l’home, l'oreneta adossa el niu en una paret, sota un balcó, sota un
porxo, a l’interior de les masies i de les cases velles. A cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent.
Freqüentment utilitzen, prèvia reparació, el niu dels anys
anteriors.
El temps de fer un niu de nova construcció, variarà en funció de
la climatologia i de la disponibilitat de trobar fang. La parella trigarà uns
8-12 dies a fer-ho.
Construeixen un niu amb forma d’olla, totalment obert per la part
superior.
Els materials utilitzats són: fang, aigua, petits branquillons
i brins d’herba, que utilitzen per relligar les boletes de fang.
A la base del niu hi posen plomissol, molses i pèls.
Fidel al lloc de cria i a la parella, nidifica en solitari. No fa
colònies de cria, malgrat que a vegades es poden trobar varis nius junts.
És una au monògama, que viu en parella. Tanmateix de vegades s’han observat mascles criant amb dues femelles simultàniament.
Els ous són de color crema i amb taquetes vermelloses.Número de ous: 4-5. El número d’ous per niu decreix de la primera
posta a la segona o la tercera.
Incubació: Ho fa principalment la femella. Només surt del niu per
menjar.
Naixement: 15-16 dies. (i els ous eclosionen alhora).
Alimentació dels pollets: Els 2 pares.
Els pares van i tornen moltíssimes vegades al dia per portar menjar
als pollets.
Estada al niu: unes 3 setmanes. Els pares els continuen alimentant
durant uns dies més.
Si les condicions són optimes, per cada niu solen volar set o vuit
joves a l’any.
Nova posta: Un cop que els joves s’han independitzat i saben caçar
sols.
Número de postes: 2 o 3 (Segons condicions climatològiques i dels
recursos alimentaris).
Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a “cria cooperativa”.
La
mortaldat de les orenetes és molt elevada durant el primer any de vida. Tanmateix poden arribar a viure almenys 15 anys.
Destruir els seus nius no
només és una il·legalitat (són ocells protegits, i per tant ho estan també els
seus nius), sinó que constitueix un acte d’extrema crueltat i indiferència cap
a aquests fantàstics ocells.
Com podeu ajudar les orenetes?
En primer lloc, no destrosseu els nius
existents i sapigueu que les orenetes sempre tornen al mateix niu. I, en segon
lloc, una bona manera és col·locar nius artificials: els podeu trobar en
establiments especialitzats. Cal que tingueu present, però, de mantenir lliure
d'obstacles la trajectòria dels ocells a través de les obertures. I, per
evitar-vos les molèsties que us puguin generar els seus excrements, podeu
instal·lar una lleixa de fusta sota del niu per recollir-los i aprofitar-los
després com a adob per a les plantes.
Preciós post Marta. Ens ha encantat!
ResponEliminaMolt ben explicat i detallat i els vídeos són una meravella.
I és que a casa som molt fans de les "neretes" (que diem a Palafrugell)!
Una abraçada i moltes gràcies!
Moltes gràcies Maria!
ResponEliminaHi ha molt informació de les neretes, això és perquè és un ocell molt estimat per la gent. Amb els seus xiscles animen els pobles i ciutats i ens recorden que l'estiu és a prop.
Moltes gràcies a vosaltres i una forta abraçada!