Els
castors són coneguts per ser criatures molt treballadores. De fet, se’ls
anomena sovint: els arquitectes de la natura.
Aquests animals semiaquàtics, habiten en llacs i rius, on troben aliment i tenen la possibilitat de construir els
seus refugis. Són grans constructors capaços de realitzar canals per la creació
de llacs artificials i aixecar dics per protegir els seus caus.
Només hi ha dues espècies de castors, l’americà (Castor
canadensis) que sol pesar de 16 a 27 kg
i mesurar de 75 a 90 cm de
llargada. La cua afegeix entre 20 i 30,5 cm a la seva longitud.
I el castor europeu o euroasiàtic (Castor fiber). Té més o
menys la mateixa mida que l’americà, però la seva cua és més estreta i el
crani és més petit.
La seva cua, ampla, planera i coberta d’una pell escamosa, és una de les coses que el caracteritzen, li serveix com a timó i per impulsar-se a l’aigua. Per la natació també utilitza els dits palmejats de les seves potes de darrera.
Quan estan en perill piquen fortament amb la cua la superficie de l’aigua i, així avisen als altres castors, que corren a amagar-se.
Les dents són llargues, fortes i afilades, creixen
contínuament i s’endureixen per una capa d’esmalt de color taronja intens que
recobreix la superfície exterior. Tenen aquest color perquè aquesta capa conté
ferro.
El pèl del castor està format per un borrissol molt fi i pèls més llargs i durs. El color és generalment marró fosc, tot i que pot variar. El pelatge és brillant i impermeable, en particular gràcies a una secreció oliosa que produeixen les seves glàndules anals, aquesta secreció té la particularitat que fa molt bona olor, per aquest motiu s’ha utilitzat en l’elaboració de diversos productes tant en la indústria del perfum com en l’alimentària.
És un animal herbívor, s’alimenta d’escorça i del teixit suau que creix sota
d’ella, principalment l’escorça d’arbres de ribera: salze, pollancre, bedoll…,
a més de vegetació aquàtica, brots, arrels…
El
seu cau té forma de cabana, està fet de troncs, vegetació i
molsa barrejada amb fang. Mesuren aproximadament 2,4 metres d’ample i fins a 1 metre d’alçada
des de l’interior. Construeixen les cabanes a la vora d'estanys i llacs o en illes. Molts refugis tenen una
entrada submarina per accedir-hi des de l’aigua.
És d’hàbits nocturns i no hiberna, però durant l’hivern tampoc sol abandonar el seu cau, perquè pot alimentar-se gràcies a les branques emmagatzemades sota l’aigua i les reserves de grassa acumulades a la seva cua.
Els
seus hàbits el mantenen en continu conflicte amb els interessos dels humans,
per talar arbres de plantacions forestals o fruiters, però la veritat és que la
seva activitat constructiva és fonamental per la seva important funció
ecològica, ja que contribueix a reduir l’erosió dels marges dels rius i evitar
les riades i inundacions.
Arriben a la maduresa sexuals als tres o quatre anys. Cada any tenen una ventrada, normalment de 2 a 4 cries, però en poden ser més. La lactància dura aproximadament dos mesos i després les cries comencen a explorar l’entorn amb els seus pares. Els petits conviuen en família fins els 2 anys. Aquestes cries durant l’any següent conviuran amb les noves cries d’una nova ventrada, tot i que compartiran diferents cambres dins el cau.
Graciosos i intel·ligents. Moltes gràcies per aquest merescut homenatge al castor!
ResponEliminaÉs un mamífer molt curiós i que normalment no ens ve al cap quan pensem en mamífers.
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari Maria!
Que bonics son aquests animals.
ResponEliminaQuanta informació. És ben cert el que dius, no en pensem mai quan treballem els mamífers. Espero tenir-lo en compte a partir d'ara.
Gràcies per compartir-la.
Els mamífers de riu sovint són oblidats, però fan una gran tasca.
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari i Bon dia poesia!