LES LLETRES: G

 

La guineu Adolfina

ha caçat una gallina,

i  com que és molt generosa,

la comparteix amb la seva germana

que també té molta gana.

Gaudeixen plegades del menú gourmet,

fa temps que no feien un gran banquet.

Marta Vilà

LA LLENGUA

 

Un home ric  i  capritxós en el menjar va ordenar un dia a la seva cuinera:

—Prepara'm per dinar el millor que trobis al mercat!

La serventa va cuinar un suculent i apetitós estofat de llengua.

Un altre dia l’home li va encarregar:

—Avui tinc ganes de sopar  el plat més vulgar que es pugui cuinar.

La cuinera també va preparar l’estofat de llengua.

—Com és possible això?  —es va estranyar l’amo.

—És molt senzill, senyor —va respondre la cuinera.

—La llengua és a la vegada el millor i el pitjor que hi ha.

Si és bona transmet saviesa; si és dolenta calúmnies i mentides.

Faula d’Isop

Moralina:

Procura que el teu llenguatge sigui sempre decent i respectuós.

EMANCIPACIÓ

 

El petit osset ja ha crescut i s'ha fet molt gran, 

a partir d'ara ell solet pendrà el control de la seva vida. 

Com serà aquest moment? Quins sentiments afloraran?

OS POLAR

 

Pinta la cara d'un polar ! 

( per als més petits de la casa)

LES LLETRES: H

 

<a href="https://www.vecteezy.com/free-vector/nature">Nature Vectors by Vecteezy</a>

L'hipopòtam Carmena

té un mal horrible d’esquena,

no pot menjar herba fresca

i  no està de gresca.

 

Els seus amics per alleujar-li el dolor

i  perquè estigui de bon humor,

li han fet fregues amb argila de la bassa

i  l’han estirat en una hamaca per veure si li passa.

Marta Vilà

EL CASTOR

Autor imatge:Cszmurlo

Els castors són coneguts per ser criatures molt treballadores. De fet, se’ls anomena sovint: els arquitectes de la natura.

Aquests animals semiaquàtics, habiten  en llacs i rius, on troben aliment i tenen la possibilitat de construir els seus refugis. Són grans constructors capaços de realitzar canals per la creació de llacs artificials  i aixecar dics per protegir els seus caus.

Autor imatge:Walter Siegmund

Només hi ha dues espècies de castors, l’americà (Castor canadensis) que sol pesar de 16 a 27 kg  i mesurar  de 75 a 90 cm de llargada. La cua afegeix entre 20  i  30,5 cm a la seva longitud.

I el castor europeu o euroasiàtic (Castor fiber). Té més o menys la mateixa mida que l’americà, però la seva cua és més estreta  i  el crani és més petit.

La seva cua, ampla, planera i coberta d’una pell escamosa, és una de les coses que el caracteritzen, li serveix com a timó i per impulsar-se a l’aigua. Per la natació també utilitza els dits palmejats de les seves potes de darrera.

Quan estan en perill piquen fortament amb la cua la superficie de l’aigua i, així avisen als altres castors, que corren a amagar-se.

Les dents són llargues, fortes i afilades, creixen contínuament i s’endureixen per una capa d’esmalt de color taronja intens que recobreix la superfície exterior. Tenen aquest color perquè aquesta capa conté ferro.

El pèl del castor està format per un borrissol molt fi i pèls més llargs i durs. El color és generalment marró fosc, tot i que pot variar. El pelatge és brillant i impermeable, en particular gràcies a una secreció oliosa que produeixen les seves glàndules anals, aquesta secreció té la particularitat que fa molt bona olor, per aquest motiu s’ha utilitzat en l’elaboració de diversos productes tant en la indústria del perfum com en l’alimentària.

És un animal herbívor, s’alimenta  d’escorça i del teixit suau que creix sota d’ella, principalment l’escorça d’arbres de ribera: salze, pollancre, bedoll…, a més de vegetació aquàtica, brots, arrels…

Autor imatge: Dickbauch-commonswiki

Les seves fosses nasals  i orelles es poden tancar per facilitar la immersió, això és degut a unes vàlvules que tenen que  eviten que hi entri l’aigua. Disposen d’unes parpelles transparents que protegeixen els seus ulls durant el busseig. D’aquesta  manera poden romandre fins a 15 minuts sota l’aigua.

Els castors són molt àgils i relativament ràpids quan estan a l’aigua, en canvi quan es desplacen per terra són molt més lents. Això, els dificulta la tasca de portar els materials que utilitzen per la construcció de dics i caus, especialment troncs i branques. Per aquest motiu, els castors construeixen canals d’aigua que connecten el llac amb la font de recursos que utilitzen, gràcies als canals poden arribar fins al punt desitjat i tornar al llac amb els materials. D’aquesta manera redueixen les distàncies que han de recórrer per terra, aquests canals mesuren aproximadament 1 m d’ample per 1m d’alt i poden arribar  als 100 m de longitud.

Autor imatge: Pierre Côté

El seu cau té forma de cabana, està fet de troncs, vegetació i molsa barrejada amb fang. Mesuren aproximadament 2,4 metres d’ample i fins a 1 metre d’alçada des de l’interior. Construeixen les cabanes a la vora d'estanys i  llacs o en illes. Molts refugis tenen una entrada  submarina per accedir-hi des de l’aigua.

Autor imatge: Laszlo ilyes

És d’hàbits nocturns i no hiberna, però durant l’hivern tampoc sol abandonar el seu cau, perquè pot alimentar-se gràcies a les branques emmagatzemades sota l’aigua i les reserves de grassa acumulades a la seva cua.

Autor imatge: Bridesmill

Els seus hàbits el mantenen en continu conflicte amb els interessos dels humans, per talar arbres de plantacions forestals o fruiters, però la veritat és que la seva activitat constructiva és fonamental per la seva important funció ecològica, ja que contribueix a reduir l’erosió dels marges dels rius i evitar les riades i inundacions.

Arriben a la maduresa sexuals als tres o quatre anys.  Cada any tenen una ventrada, normalment de 2 a 4 cries, però en poden ser més. La lactància dura aproximadament dos mesos i després les cries comencen a explorar l’entorn amb els seus pares. Els petits conviuen en família fins els 2 anys. Aquestes cries durant l’any següent conviuran amb les noves cries d’una nova ventrada, tot i que compartiran diferents cambres dins el cau.

Castors

Castors americans: Així són

Què passa amb els castors? 

Breu documental en clau d'humor