Un
home ric i capritxós en el menjar va ordenar un dia a la seva cuinera:
—Prepara'm per dinar el millor que trobis al mercat!
La
serventa va cuinar un suculent i apetitós estofat de llengua.
Un
altre dia l’home li va encarregar:
—Avui
tinc ganes de sopar el plat més vulgar
que es pugui cuinar.
La
cuinera també va preparar l’estofat de llengua.
—Com
és possible això? —es va estranyar
l’amo.
—És
molt senzill, senyor —va respondre la
cuinera.
—La
llengua és a la vegada el millor i el pitjor que hi ha.
Si és bona transmet saviesa; si és dolenta calúmnies i mentides.
Faula d’Isop
Moralina:
Procura que el teu llenguatge sigui sempre decent i respectuós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada