L’elefant Tobies
sempre diu
mentides
i té el cap ple de fantasies.
Els seus pares
el renyen
i li diuen que
ha dir la veritat.
I ell plora i els promet
que no els ha pas
enganyat!
Marta Vilà
divendres, 29 d’abril del 2022
LES LLETRES: E
AVUI CONTES D'ANIMALS FA 8 ANYS
espaidecontes@hotmail.com
Moltes Felicitats!!!
Cancó de: La Guardiola Groga
divendres, 22 d’abril del 2022
EL TIGRE I EL CONILL
Un conill estava molt tranquil descansant en un
prat, quan de sobte, un tigre se li va acostar sigil·losament per darrera i
quan estava a punt de cruspir-se'l, el conill li va dir:
—Si us plau tigre no em mengis! Soc molt petit i
prim i, amb mi no et quedaràs tip.
Llavors el conill va veure unes grans pedres hi
havia dalt de la muntanya i va tramar un pla.
—Allà dalt hi tinc unes vaques molt grosses i te'n puc
regalar una.
El tigre es va quedar pensatiu i va contestar:
—Està bé. Si em dones una vaca ben grassoneta et
perdono la vida.
El conill es va posar molt content i li va dir:
—Quan sigui dalt del cim de la muntanya et faré una
senyal amb la pota, serà el moment en què t’hauràs de preparar perquè faré
baixar la vaca que t'he promès. Llavors obra bé els braços per poder
atrapar-la.
El conill va pujar a la muntanya va fer el senyal al
tigre i aquest es va preparar, amb l’ajuda d’una branca que va trobar, el
conill va fer palanca i va aconseguir fer rodolar una enorme pedra cap avall en
la direcció del tigre, mentrestant el conill cridava:
—Ja ve la vacaaaaa! Ja ve la vacaaaa!
El tigre es va posar molt content i obria bé els
braços i com que no tenia gaire bona vista, quan es va adonar que en comptes
d’una vaca, era una enorme pedra el que baixava per la pendent ja va ser massa
tard i, la pedrota li va passar pel damunt i el va deixar ben aixafat com
una coca de blat de moro.
Mentrestant, el conill que ho estava observant tot,
va aprofitar el moment per fugir del ferotge enemic i es va perdre fent saltets
alegrement, content del seu triomf.
El tigre va sobreviure a l'incident, però durant forces dies va estar molt adolorit per l'impacte de gran pedra i, decebut amb ell mateix per haver caigut en el parany del conill.
Moralina:
Les aparences enganyen. No jutgis a ningú per la
seva mida, sinó per la seva astúcia i intel.ligència.
Faula de Veneçuela
dissabte, 16 d’abril del 2022
diumenge, 10 d’abril del 2022
LES LLETRES: F
La foca Cambodja
s’amaga d’un os
ferotge,
troba a faltar
la seva mare
que caça sota
la capa gelada.
Per sort al
cap d’un moment,
la mare foca
treu el cap per un forat
i despistant, aconsegueix fer fora l’os malvat.
Marta Vilà
dimarts, 5 d’abril del 2022
LA GRUA
 |
| Grua comú |
Les
grues són unes de les aus més grosses d’Europa. Els adults poden mesurar 120 cm
de longitud i pesar fins a 6 kg. Aquestes boniques aus de potes llargues volen a
molta altura amb una gran elegància i, emeten un trompeteig molt sorollós que s’escolta a un
quilòmetre de distància.
Cada
any, milers de grues procedents del nord d’Europa volen cap el sud per passar l’hivern
seguint diferents rutes i fent parades en diversos llocs durant el camí, per alimentar-se
i descansar fins que arribin al seu destí. Llavors, quan arribi la
primavera faran el viatge de tornada
cap al nord.
Les grues
són aus importants en la cultura popular de diversos països. En alguns, fins i
tot, les consideren símbols. Es coneixen 15 espècies que pertanyen a la família
Gruidae. Les grues s’assemblen als agrons, però no pertanyen a la mateixa família i, elles són més fines, especialment
quan volen amb el seu llarg coll ben estirat.
Es
troben presents a tots els continents, a excepció de l’Antàrtida i Amèrica del
Sud. En el continent Asiàtic és on troba la major diversitat amb un total de 8 espècies,
seguit d’Àfrica amb 5 espècies residents, que augmenten a 6 durant l’estiu amb les
migracions i, Austràlia, Europa i Nord Amèrica amb 2 espècies.
Les
grues no són gaire maniàtiques amb el menjar, s’alimenten sobretot de cereals i
parts de plantes com: fulles, tiges, llavors o baies, també d’escarabats,
cargols i altres petits animalons.
 |
| Grua damisel.la |
Són una de les espècies més sorolloses que hi ha, una sola ja fa soroll;
però si s’ajunten dues i criden, sempre sembla que es barallin; i una dotzena fan un gran rebombori.
Com d’altres ocells migradors volen en forma de “V”, en aquesta formació, l’abast del vol de la bandada augmenta un 70% en relació a un ocell volant sol. Quan un au surt de la formació, sent la resistència de l’aire i la dificultat de volar individualment, per aquest motiu torna a la bandada el més aviat possible, per aprofitar les avantatges aèries que li comporta el vol en formació i també per rebre l’escalf i la protecció del grup.
 |
| Grua japonesa |
Podem considerar que les grues són
espècies semi-aquàtiques, ja que es passen el dia i s’alimenten preferentment
en terra, però per la nit es refugien en aigües poc profundes i també la cria
la realitzen en aiguamolls, per això aquests ecosistemes són importantíssims
per elles.
Les grues
coronades de coll gris són aus no migratòries i que viuen en grup, però quan
arriba l’època de cria es separen i busquen una parella, que serà la mateixa durant
tota la vida. És una de les grues més abundants d’Àfrica però la seva població ha
disminuït un 15% en les últimes dues dècades.
 |
| grua coronada de coll gris |
S’enfronta a
la degradació de la seva àrea de reproducció i, a més a més, són perseguides pels
grangers, ja que aquests veuen les grues com una amenaça pels seus cultius. Les
grues solen envair els cultius i s’alimenten dels brots tendres de les plantes
de blat de moro.
Durant la
nit dormen en els arbres, evitant d’aquesta manera l’atac dels depredadors.
No totes les
grues migren, normalment ho fan les que resideixen en els països més freds.
En època de
cria són territorials i tenen una parella de per vida, però si després de
diversos intents la parella no aconsegueix procrear desfan la relació i es tornen a emparellar de nou.
 |
| Grua canadenca |
La
maduresa sexual de les grues s’estima que arriba entre els 3 i 6 anys. Quan bé
el bon temps, les parelles escullen un lloc tranquil per fer el niu entre les plantes pròximes
a la vora de l’aigua. La femella prepara el niu amb una pila de tiges i fulles.
La posta, sol constar normalment de 2 ous. La incubació dura 1 mes, la femella
es pinta l’esquena amb fang durant aquesta etapa per passar desapercebuda entre
la vegetació. La parella protegeix els ous i participa en la criança dels
polls.
Grua comú travessia d'Europa
Les cinc grues més boniques del món
Què passa amb les grues?
Mini documental en clau d'humor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)