Amb
aquest aspecte tan original
sembla
un peix tropical,
té
unes taques groguetes,
als
ulls i a les aletes.
Sembla
embastat amb fils de seda
de
tonalitat blau iridiscent,
i als mascles en època d’aparellament,
el
to del cos els canvia a un roig
intens.
Marta Vilà
Em fa il·lusió aquest poema del tord, peix molt apreciat per la seva carn melosa i que cada vegada se'n troba menys a les peixateries, perquè un meu besavi per part de mare era conegut amb el sobrenom de "es Tord", però mai ningú va saber si era perquè era un gran amant del peix o bé perquè imitava el cant de l'ocell tord a la perfecció... Coses d'abans...
ResponEliminaQuina gràcia això que expliques.
ResponEliminaAbans era molt freqüent anomenar les persones amb mots ben curiosos i a vegades fins i tot cruels.
Gràcies guapa i bon cap de setmana!