Els millors desitjos de felicitat per a tothom!
dissabte, 31 de desembre del 2022
dilluns, 26 de desembre del 2022
VIU EL NADAL
A l'horitzó, un cel serè,
sento el vent damunt la meva pell,
la neu de desembre envaeix
com cada any la ciutat.
El campanar, el vell mercat,
una parella s'agafa la mà.
Les llums de la plaça major
molt aviat s'encendran.
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Tots els racons, tan plens de gent,
els musics canten cançons pels carrers,
somriures, nostàlgia i paraules de complicitat.
Pels que no hi són, pels que vindran,
brindar plegats és el més important.
per tu, per nosaltres, per tots,
els que vulguin passar.
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Viu el Nadal.
Viu el Nadal, uooohhhhhh!
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Autor: Jordi Ninus - Viu el Nadal
dimarts, 20 de desembre del 2022
PEIX PASTANAGA ( Labrus mixtus )
Una
espècie hermafrodita...
Durant
els primers anys de vida,
són
tots femelles ataronjades
per això ens recorden a les pastanagues.
Amb
el pas dels anys...,
es
converteixen en mascles,
adopten
un to blau viu
i també aprenen a fer el niu.
El
seu niu és fet d’algues,
i un cop la femella ha fet la posta,
ell
defensa els seus ous
de
qualsevol que s’hi acosta.
Marta Vilà
Noms: tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro,
papagall, pastanaga, pastenaga, sanut,
tord blanc, xuclà o xular
dimecres, 14 de desembre del 2022
L'ocell forner i el colom
Un
colom domèstic alabava la seva habitació, tan còmoda i tan abrigada i fins i
tot amb els nius fets amb anterioritat. L’aigua, el menjar abundant i variat, allà no li faltava res i, gairebé no tenia treball, a casa seva podia viure
feliç i tranquil.
Entre
els que l’escoltaven hi havia l’ocell forner, aquell ocell tan modest vestint,
tan hàbil i tan assidu al treball, de costums senzilles i tan franques, que mai
demana res a ningú i que tot el que espera és d’ell mateix i, amb el seu riure sonor
celebra tan feliçment les seves alegries. També obertament es burla de les necessitats
dels seus veïns. I això, amb el risc d’escandalitzar als que amb els ulls ben
oberts d’admiració, estaven considerant al colom un ser digne d’enveja, ell es va
posar a riure del que el colom deia. I els va dir, que ell tenia només una
caseta de fang, edificada amb molt de treball en un arbre i que sempre necessitava reparacions; a
vegades tenia d’anar lluny a buscar els materials; ningú, per suposat, li
preparava el menjar i vivia del que trobava per allí. Tenia de construir un niu
pels seus petits i no es podia costejar una minyona, ni quan la seva senyora
estava covant els ous; i per cap cosa no canviaria, deia, la seva sort per la vida del pobre colom amb la seva
vivenda edificada fins l’últim detall i envoltada de tota mena de comoditats per part
de l’home.
—La
meva casa està situada enmig d’una
granja —va afegir —. Però és casa meva;
no ve l’amo de la casa a emportar-se els meus pollets, com si fosin d’ell, amb
el pretext de que ja dona menjar als pares.
I per acabar va dir:
—Del
palau aliè que a un alt preu lloga el pobre esclau, el faran fora quan
vulguin; mentre jo que soc el propietari, defensaré fins a la mort, la meva
humil casa de fang.
Moralina:
Tot i que una
propietat sigui petita, dignifica el seu amo.
dijous, 8 de desembre del 2022
EL RAP ( Lophius piscatorius )
Quin tros de cap
que té el rap!
És lleig com un pecat
i té unes
dents que fan feredat.
Sobre el cap, hi té una llarga espina
que li
serveix d’esquer,
caça peixos sense fer remor
com un bon pescador.
Marta Vilà
Noms: rap, rap blanc, buldroi, granota de mar
divendres, 2 de desembre del 2022
L'oca sentinella
Un grup d’oques que sempre viatjava en
grup, tenia una eficaç forma de protegir-se dels seus depredadors: la més petita
però també la més viva d’elles s’encarregava de vigilar les seves companyes
mentre dormien. Davant de qualsevol moviment estrany avisava a la resta. D’aquesta
manera, sabien quan estaven en perill i podien alçar el vol per canviar de
lloc.
Però uns caçadors, que les havien estat
observant durant un temps, van trobar la manera de desacreditar l’oca sentinella.
Una nit, varen anar fins el lloc on descansava la bandada d’oques. Totes
dormien menys la sentinella que sempre estava alerta.
Els caçadors varen encendre unes torxes i
l’oca va cridar ben fort quan va veure les llums. Però ells es van espavilar a
apagar-les ràpidament i, un cop les altres oques es varen despertar, no van
veure res i no varen trigar gaire a tornar a dormir.
Una estona després, els caçadors van tornar
a encendre les torxes. L’oca sentinella va tornar a cridar de nou, però una
altra cop quan les oques es varen despertar no van veure res estrany, doncs els
caçadors havien tornat a apagar les torxes. Molt enfadades per la segona falsa
alarma de la seva companya, varen tornar a dormir.
Per tercera vegada, els caçadors van
repetir la mateixa operació. Les oques enfadades amb la sentinella, la varen picotejar sense pietat. Així, que un xic
després, quan els homes van tornar a
encendre les torxes, l’oca sentinella no va dir res, per por a que la tornessin
a picotejar les seves companyes. Els caçadors varen aprofitar l’ocasió per
acostar-se i agafar vàries oques.
Moralina:
No hi ha pitjor enemic per un equip, que l’enfrontament, la desconfiança i la divisió dins de l’equip.
Faula Xinesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)