Etiquetes
- 1.Abecedari Animal
- ACUDITS D'ESTAR PER CASA
- CONTACTE
- CONTES D'ANIMALS
- ELS MEUS CONTES
- Els nostres poemes DESERT i SABANA
- FAULES
- FAULES D'ISOP
- FEM CONTES EN VERS
- Ocells del nostre entorn 2
- POEMES TENDRES
- Peixos del nostre mar
- RÈCORD DEL MÓN
- SABIES QUE...? AUS
- SABIES QUE...? PEIXOS
- SABIES QUE...? RÈPTILS
- TU ETS L'ESTRELLA * !!!
- UN ANIMAL- UN CONTE
- UNA DITA - UN CONTE
- VÍDEO - CONTES
- VÍDEOS DIVERTITS
dissabte, 29 d’abril del 2023
9 Anys de: Contes d' Animals !
Cançó catalana d'aniversari de 1971. Interpretada per la Coral infantil "La Trepa" del Mestre Elisard Sala i Casassas (1913-1970), poeta i músic.
Aquesta versió tan bonica, prové de la cançó
"The Unbirthday Song" d'Alícia al país de les meravelles, de Walt
Disney (David Hoffman - Livingston).
dimecres, 26 d’abril del 2023
EL FADRÍ (Thalassoma pavo)
Sembla un artista!
amb aquests colors tan ben combinats.
Les femelles i els joves tenen
el cos barrat
i els mascles llueixen un verd-groc
jaspiat.
Els agrada el litoral
perquè l’aigua és més calenta,
i a les illes Balears formen grans comunitats,
és lògic... És on van totes les celebritats!
dijous, 20 d’abril del 2023
La mare de Wang
Conten que a la muntanya de Hefu, a la
Xina, s’aixecava un temple on vivia la mare de Wang. Aquesta dona elaborava vi i cervesa per guanyar-se la vida.
La mare de Wang rebia molt sovint la
visita d’un monjo taoista, que anava al temple i tenia la costum de beure vi i cervesa
sense que la mare de Wang li demanés res a canvi.
Al cap d’un temps, el monjo es va adonar
que tenia d’agrair a la dona aquelles begudes i, li va dir:
—Com que no tinc diners per pagar el vi i la cervesa, cavaré un pou per a tu.
El monjo va començar a cavar un pou, però
en lloc d’aigua, el pou donava vi, un vi excel·lent. D’aquesta manera, la mare
de Wang ja no va tenir que elaborar el vi. Només el tenia de treure del pou i
amb ell, aconseguia diners quan el venia. De fet, va aconseguir una gran
fortuna.
Al cap d’un temps, el monjo va tornar i va
preguntar a la dona:
—Era bo el vi?
—Ui, és excel·lent —va respondre la dona—.
El problema és que, com que ja no fabrico vi, no tinc peles de fruites amb les
que alimentar els meus porcs.
El monjo no va dir res. Es va aixecar, va
agafar un pinzell i va escriure en un mur de la vivenda de la mare de Wang
unes paraules que encara avui es poden llegir:
“L’aigua del pou es ven per vi i la dona
es queixa de que no té aliment pels seus porcs”.
El monjo va marxar i no va tornar mai més i des de llavors el pou va començar a donar només aigua.
Moralina:
Res aconseguirà satisfer la set de l’avariciós.
Autor: Jiang Yingke
La Xina
divendres, 14 d’abril del 2023
LA FORCADELLA (Anthias anthias)
Ai
la forcadella! És tan bella...
Vermellosa i rosada
amb aletes molt desenvolupades,
i
l’aleta caudal amb forma de falç.
Viuen en grupets a les profunditats,
i als mascles durant l’època de zel,
els hi surten al voltant del cap
unes franges de color blau cel.
dissabte, 8 d’abril del 2023
Els viatgers i la bossa
![]() |
Il·lustració: Milo Winter |
Dos homes viatjaven
junts per la carretera quan un d’ells va trobar una bossa ben plena.
Quina sort que tinc!
—va dir—. A jutjar pel seu pes, deu ser plena d’or.
—No diguis he trobat
una bossa —va dir el seu company—. Digues més aviat, hem trobat una bossa i
quina sort tenim! Els viatgers haurien de compartir per igual la sort i les
desgràcies que es troben en el camí.
—No, no —va respondre ràpidament l’altre enfadat—. La
bossa l’he trobat jo i és meva.
Just aleshores varen
sentir un crits:
—Atura't lladre!
Els dos varen mirar
al seu voltant i van veure una multitud de gent armada amb porres baixant pel
camí. L’home que havia trobat la bossa va entrar en pànic.
—Estem perduts si ens troben la bossa! —va exclamar.
—No, no —va respondre l’altre. Abans has dit que la
bossa és teva. Per tant, ara has de
dir: Estic perdut!
Moralina:
No podem esperar que
ningú comparteixi les nostres desgràcies si no estem disposats a compartir
també la nostra bona sort.
Autor: Isop