El rossinyol i el paó reial

 

Un petit i bell rossinyol que tenia una meravellosa i dolça veu, no trobava amics entre els de la seva pròpia espècie. Els altres rossinyols l’envejaven i, sempre acabaven intentant competir amb ell.

Una mica trist, va decidir buscar un amic en altres famílies, fins que va arribar a un parc on va trobar un paó reial. I, enlluernat per la bellesa de les seves colorides plomes, es va acostar a ell.

—Ets molt bonic, paó reial —li va dir el rossinyol.

—Però, jo no tinc la meravellosa veu que tens tu. Admiro com cantes, rossinyol —li va contestar el paó reial.

Llavors, el rossinyol es va adonar de que el paó reial podia ser el seu amic:

—Si vols, podem ser amics —va dir el rossinyol —. Perquè ni tu voldràs competir pel meu cant ni jo per la teva bellesa.

I el paó reial i el rossinyol es varen fer grans amics.

Moralina:

En una amistat veritable  no hi pot haver espai per l’enveja i la competència.

Faula  Alemanya

Autor: Gotthold Ephraim Lessing