dijous, 2 de novembre del 2017

L'ORCA




Autor imatge: M.Lewan


L'orca és un mamífer marí de l'ordre dels Cetacis, l'animal de majors dimensions de la família dels dofins oceànics. Se l'anomena balena per la seva gran mida, però és un dofí. 
Són animals molt intel·ligents i sociables.






És el segon mamífer (després de l'home) pel que fa a la distribució mundial, ja que viu des dels oceans tropicals a l'àrtic. Les orques es desplacen contínuament en grups familiars. Mentre uns grups són migratoris, altres poblacions són estables.



Autor imatge: Minette Layne


Són animals carnívors que s'alimenten principalment de peixos: salmó, tauró, tonyina..., però també mengen altres animals com tortugues marines, mamífers com els lleons marins, morses i  altres cetacis. D'aquí se n'hagi dit històricament balena assassina.





Com els dofins, les orques tenen un espiracle a la part superior del cap, i respiren l’aire de sobre  la superfície de l’aigua a través d’aquest forat. És comuniquen amb sons, i també utilitzen els  sons (ecolocalització) per navegar o localitzar les seves preses.






És el mamífer marí més ràpid del món, amb una velocitat màxima de 55 Km/h. 
Els mascles poden mesurar 9,8 m i pesar 10.000 kg, i les femelles 8,5 m i pesar 7.500 kg. Les orques s’aparellen amb diversos exemplars.

Tenen una vida molt llarga, en llibertat poden viure fins als 70 anys.






El període de gestació varia d'entre 15-18 mesos. Donen a llum una cria, amb un període entre cada naixement de 3 a 5 anys de mitjana.
Els parts ocorren durant tot l'any, amb major freqüència durant l'hivern. Les cries mesuren entre 2,2 i 2,7 m de longitud i pesen al voltant de 200 kg. El deslletament comença a l'any d'edat, completant-lo als dos anys. Les femelles que no han assolit l'edat fèrtil, i de vegades els mascles, participen en la cura de les cries.






D'acord als estudis realitzats a la població d'orques residents del nord-est del Pacífic, la mortalitat és extremadament alta durant els primers 6 mesos de vida, interval durant el qual moren entre el 37 i 50% de les cries. A mesura que creixen els joves la mortalitat disminueix ràpidament.



Autor imatge: Robert L.Pitman

Hi ha tres tipus d’orques depenent del seu comportament i alimentació: Residents, transeünts i marítimes.

Residents
Les orques residents viuen en zones concretes properes a la costa, les seves migracions són de curt recorregut. L’aleta dorsal té forma de corba i la punta arrodonida. Viuen grups nombrosos de fins a 60 individus i s’alimenten bàsicament de peixos i calamars.




Transeünts
Aquest tipus d’orca, generalment, viatge en grups de 7 a 10 individus i no sempre resten juntes com una unitat familiar. 
Són vistes navegant durant grans distàncies al llarg de la línia costa, caçant preses que, normalment, inclouen foques, marsopes i lleons marins.  Viatgen sovint i cacen en solitari.  


Marítimes

Passa la major part del temps a mar obert. També es sap que viatgen en grans grups de fins a 70 individus, són una mica més petites que les altres orques i tenen les aletes dorsals en forma de corba. Pel que fa a la seva dieta, s’alimenten de taurons i rajades. Viuen molt lluny de la costa a uns 20 km del litoral. Aquestes orques emigren milers de kilòmetres.










Rescat d'una orca




Orques assassines, intel.ligència sense límits


MAMÍFER MARÍ MÉS RÀPID: L'ORCA





Autor imatge: M.Lewan

dimecres, 25 d’octubre del 2017

LA GAVINA






La gavina, com tothom sap, mai es queda enrere per guanyar-se la vida. Té el ganyot força ample, amb una gana insaciable, poc delicada, posa el bec a qualsevol aliment, caigui del cel o siguin escombraries.

Dóna lliçons: i si deixa de menjar una estona, no pot deixar de tancar el bec, doncs també li serveix per xerrar. ¡Déu ens lliuri dels seus crits quan parla de política!

Malgrat el seu plomatge, és cosina germana, diuen, de l’au negra, que habita en els pobles rurals.

Per on va, busca als que caminen per discutir; afegeix llenya al foc; els envia el seu cosí que viu al poble, i aquest se les sap empescar perquè tots hi surtin perdent, menys ell, per descomptat.

Són dimonis molt vius, molt útils el dia d’eleccions, i molt amics del jutge.

Un dia, es queixaven tots els animals que vivien en el camp, de l’invasió de la llagosta. Els que més havien treballat, eren els que més afligits estaven.

Treballar tot l’any! -deien-. I no recollirà blat ni Déu! Ni un grà deixarà aquesta maleïda llagosta, ni un bri d’herba. Si el govern, tan sols, baixés els impostos!

-Tot al contrari -va dir un-. N’han fet fora un altre per matar llagosta.

I tots estaven callats, dolguts per la misèria. Només, la gavina semblava força riellera. Un li va preguntar per què.

-Amic –li va contestar-. El que sap viure, viu fins i tot de la llagosta.

Moralina:
Els oportunistes, s’aprofiten en benefici propi dels avantatges que se’ls presenten, o els creen, sense que els importi el més mínim les conseqüències dels seus actes, o les persones que en surtin perjudicades.

Autor: Godofredo Daireaux