Il·lustració: Milo Winter
Una
vegada hi havia una granger molt pobre que acollia a totes les criatures que
anaven a parar a les seves terres. Un dia va veure que, entre les seves aus,
havia aparegut una oca nova i estranya.
L'endemà al matí, quan ell i la seva dona li van anar a donar menjar, es van
quedar glaçats en descobrir un ou daurat i lluent al seu niu de palla.
Durant
mesos, l'oca va pondre un ou d'or cada dia, i el granger i la seva dona beneïen
la sort que havien tingut amb aquella oca. La parella va començar a viure al dia
i a mandrejar. Menjaven allò que els venia de gust i es concedien tots els
capricis que els passava pel cap. Però, tot i que eren més rics del que mai
havien somiat, no acabaven d'estar satisfets.
—Amb
un ou d'or al dia no n'hi ha prou –es queixaven.
—Ja
ho tinc! –va exclamar—. Si obrim l'oca en canal, aconseguirem tots els ous
alhora!
Enlluernats
amb aquesta possibilitat, van agafar un ganivet de cuina i se n'anaren corrent
al corral a buscar l'oca. Però quan la van matar i la van obrir pel mig, van
veure que no tenia cap ou a la panxa.
—Mare
meva, què hem fet? —es va lamentar la dona del granger.
Des
d'aquell dia s'acabaren els vestits de seda i de vellut i els coberts de plata.
I com que havien malgastat tots els diners que tenien, els grangers van tornar
a passar gana. Cada matí, quan es llevaven, feien un sospir i deien:
—Ai...,
si no haguéssim matat l'oca dels ous d’or!
Moralina:
Mai
destrueixis, per cap raó, el que bonament has adquirit i
t'està proveint de benestar.
Autor: Isop
