LA GARSA TRISTA

Com cada primera, el bosc del pi gros, s’omple de colors, tots els animals estan molt contents, els ocells piulen més que de costum, les abelles s’afanyen a buscar flors i el bosc és  ple de rebombori, tothom és feliç. Tothom menys la Cloti,  la garsa.

La Cloti, no té ganes de sortir del niu i es passa tot el dia plorant. Què li deu passar?

La seva veïna, la senyora mallerenga, ho ha anat a explicar al metge, el mussol.

El mussol, l’examina:

—A veure obre bé el bec, la gola està perfecta, no hi ha cap infecció.

L’observa amb deteniment, les potes, la panxa... li escolta el pit, però no aconsegueix esbrinar el motiu del seu ensopiment.

Amb els dies, la Cloti va empitjorant, es passa tot el dia al niu i porta el cap ben esperrucat, no té ganes ni de pentinar-se.

La senyora mallerenga li porta menjar perquè la Cloti no vol ni  sortir a caçar.

—Escolta, això s’ha d’acabar! No pot ser que no et cuidis, mira quina cara que fas! Avui mateix sortirem a fer un volt, et passaré a buscar d’aquí una estona.

Però quan la senyora mallerenga torna, ella continua igual, amb cara de pocs amics i està feta un mar de llàgrimes.

—No serveixo per a res i ningú m’estima.

—No diguis això —li diu la mallerenga—. Vine! —i li fa una forta abraçada. 

—Tothom té temporades dolentes, però això un dia et passarà, no te’n donaràs ni compte. Em sents? Ets una garsa fantàstica, molt simpàtica i una bona veïna, jo t’estimo molt i els altres animals del bosc també.

El senyor mussol està ben amoïnat i decideix reunir a tots els amics de la Cloti per tal de trobar una solució.

La mallerenga, el cucut i la senyora pica-soques han anat a veure el mussol, són els seus millors amics.

—Escolteu!, —diu el mussol—. La Cloti està molt deprimida, hauríem d’intentar que s’animés una miqueta perquè s’ha aprimat molt i està molt dèbil.

—Jo crec —afegeix el cucut —que si busquem coses brillants que li agraden molt, potser aconseguirem animar-la.

—És una bona pensada! —exclama  la mallerenga.

I  tot d’una es posen tots a buscar pel bosc i demanen ajuda als altres animals. 
Els esquirols han trobat un botó de nacre. És molt bonic i té molts colors. Els pardals una cadena daurada preciosa. I la senyora pica-soques una moneda  molt antiga, l’ha fregada bé  i ara brilla com un raig de sol.

La mallerenga busca per tot els racons del bosc  i tot d’una, troba una atractiva garsa.

"Caram que ben plantat! , pensa. 

—Ep! Bon dia, soc la senyora mallerenga.

—Jo em dic  Rudi i fa pocs dies que he arribat, encara no conec ningú.

—No t’amoïnis. Jo mateixa t’ensenyaré el bosc i et presentaré a tots els meus amics, són bona gent. Ara estem buscant coses brillants per ajudar a una amiga, que està molt trista i entre tots la volem animar. Ens voldries ajudar?

—Coses brillants? Cap problema, jo en tinc un munt!

I tot d’una treu dels seu niu una pila de tresors, una sivella de plata, una arracada i un anell de coure vell. La mallerenga queda bocabadada.

L’endemà, es troben tots sota el pi gros. Caram, quina pila de coses que s’han recollit. Ho han embolicat amb un paper de diari, i ara li van a portar.

La Cloti està  en el seu niu, quan de sobte, rep la sorpresa.          

—Ooooooooohh!, —diu quan obre el regal, es posa molt contenta, tots els animalets estan molt alegres i ella plora d’emoció. Dona les gràcies a tothom, no s’esperava un regal tan magnífic i la companyia de tots els seus amics. Però sent una mica de vergonya quan veu en Rudi, es posa vermella i el cor se li accelera; mai s’havia sentit així.

"Que guapo que és", pensa.

El mateix li passa a en Rudi, la troba tan maca.     

La senyora mallerenga que és molt llesta aviat s’adona del que passa.

"Caram aquets dos s’agraden", sospita. I com qui no vol la cosa, fa que tots dos es facin amics.

La  Cloti és tan feliç al costat d’en  Rudi, ell  és tan amable i simpàtic amb ella. I com que tots dos estan molt enamorats es passen el dia explicant-se coses. Fan una parella fantàstica, i quan estan sols aprofiten per fer-se petonets.

Els amics de la Cloti se’n han adonat de la nova parella, i estan molt contents de veure com l’amor ha canviat la vida de la seva amiga. Ara la Cloti ja no està trista, se la veu tan radiant i feliç.

I per acabar-ho d’arrodonir, només queda que la Cloti i en Rudi culminin la seva relació amb un bon casament. I quan arribi el gran dia, de ben segur que la parella d’enamorats, convidaran a la festa, a tots els seus amics.

Conte i dibuixos:   Marta Vilà