Al mig
d'un camp de blat,
hi ha
un espantaocells palplantat.
El seu
cos és fet de canya
i no
espanta ni a una aranya.
Porta
una camisa i un barret
i fa cara de ximplet.
Les
seves mans,
són un
parell de guants.
I per
emplenar-li la camisa
han agafat
palla de la païssa.
No
porta pantalons
i l’han
lligat amb cordons.
Molts ocellets
l’estan mirant,
mentre
el gra es van menjant.
I els
corbs el troben tan bonic,
que l'estimen com un amic.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada