dijous, 15 de juny de 2017

EL COLIBRÍ ENFADAT







En un jardí on acostumava a voleiar un jove colibrí, una tarda varen col·locar un gran mirall en forma de globus, perquè en ell es miressin les flors boniques i les papallones presumides.

Com sempre, el colibrí, a l'endemà, quan el sol va començar a escalfar, va entrar com una fletxa al jardí, en busca de nèctar, picotejant aquí, picotejant allà, en el seu vibrant aleteig d'arc de Sant Martí vivent, donant a la flor triada els cruels petons del seu llarg bec.

De sobte, va veure relluir en el gran globus de vidre les mil flors llampants de la mateixa planta que estava saquejant, i  deixant-se il·lusionar en inútils desitjos d'elegants campanetes que li demanaven el seu amor, va anar a picotejar a l' ombra d'elles.

S'hauria d'haver adonat que s'equivocava; però, acostumat a no trobar resistència, es va deixar encegar per la ira, i va seguir picotejant, enfadat i rabiós, fins a trencar-se el bec amb la dura paret de pintades il·lusions, i caient defallit, víctima de la seva bogeria.

Moralina:
La reflexió i la ira són enemigues mortals, i sempre una d’elles mata a l’altra.

Autor: Godofredo Daireaux

Cap comentari:

Publica un comentari