dissabte, 26 de maig del 2018

El paó reial, la garsa i l'ocell forner







Però, mira, que bonic està el paó reial!  –li deia l'ocell forner a la seva companya la garsa.
-Quin goig  veure'l obrir la seva magnífica cua, i  una meravella veure que porta tanta riquesa amb tanta elegància. Deu ser molt feliç el paó reial:  bonic, elegant, ric, estimat, no hi ha dubte; i l'espectacle de  joia que ofereix sempre m'ha donat alegria.

-Doncs a mi em rebenta –va contestar la garsa-. I trobo al paó reial, orgullós,  antipàtic  i  ridícul. Enveja, tant sols..., per no saber apreciar les qualitats que també tu pots tenir. Doncs quin error. Qualsevol no pot portar aquest ornament. Mira'm a mi, per exemple. Creus que per un moment voldria tenir la riquesa del paó reial? Déu me'n lliuri!, doncs no la sabria aprofitar; si l'amagués amb timidesa, renegarien tots de mi; em tractarien d'avar; i si la volgués lluir, pobre de mi!, en quin ridícul cauria, i com se'n riurien tots del adinerat orgullós.

Moralina: 
La bellesa i la riquesa, les dues són efímeres,  juntes, estan bé i es complementen; mentre que el que no va néixer ric sempre viu, quan va adquirir fortuna, sense poder-la gaudir, entre el desig d'augmentar-la  i  la por  de perdre-la.

Autor: Godofredo Daireaux


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada