dimecres, 19 de setembre del 2018

EL GAT SALVATGE


Autor imatge: Greg Hume


A les illes de Panamà, arraulit en una branca d'un salze ploraner que formava un pont sobre l'aigua, un gat salvatge, estava a l'aguait, espiava les anades i vingudes dels peixos del rierol. Venien, jugant, a posar-se a l'abast de les seves ungles molts peixos, petits i mitjans; però feia fred i, el gat, tot i que tenia ganes de caçar-los, dubtava en mullar-se.
L'excusa que es donava a si mateix per la seva indecisió, era esperar que se li posés a tir algun gran peix que valgués la pena, i entretant es mantenia perplex, observant.
En varen aparèixer diversos de bona mida, però el gat no els va agafar, perquè només estirava les ungles fins a fregar l'aigua i les retirava de seguida, fredeluc.
De sobte, va saltar a vint metres d'allí  un magnífic daurat i el gat va veure com es dirigia cap a ell, nedant lleuger. Aquesta vegada, va allargar les ungles i es va preparar.
El peix venia lliscant suaument; i ja era molt a prop. El gat encara dubtós, va detenir la urpada; i mentrestant, el daurat va passar per sota  del petit pont; el gat es va girar per caçar-lo per darrere, el peix s'allunya. “Ara! Ara!”  pensa el gat; i estira les ungles, obre la mà, allarga la pota, abalança el cos, perd l'equilibri  i es pren un gran bany de cos sencer, sense poder, per suposat, ni tocar el daurat.

Moralina:
A  l’indecís, tot li surt malament.
Autor: Godofredo Daireaux


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada