Autor imatge: Greg Hume
A
les illes de Panamà, arraulit en una branca d'un salze ploraner que formava un
pont sobre l'aigua, un gat salvatge, estava a l'aguait, espiava les anades i vingudes dels peixos del
rierol. Venien, jugant, a posar-se a l'abast de les seves ungles molts peixos,
petits i mitjans; però feia fred i, el gat, tot i que tenia ganes de caçar-los,
dubtava en mullar-se.
L'excusa
que es donava a si mateix per la seva indecisió, era esperar que se li posés a
tir algun gran peix que valgués la pena, i entretant es mantenia perplex,
observant.
En varen
aparèixer diversos de bona mida, però el gat no els va agafar, perquè només estirava
les ungles fins a fregar l'aigua i les retirava de seguida, fredeluc.
De
sobte, va saltar a vint metres d'allí un
magnífic daurat i el gat va veure com es dirigia cap a ell, nedant lleuger.
Aquesta vegada, va allargar les ungles i es va preparar.
El
peix venia lliscant suaument; i ja era molt a prop. El gat encara dubtós, va
detenir la urpada; i mentrestant, el daurat va passar per sota del petit pont; el gat es va girar per caçar-lo
per darrere, el peix s'allunya. “Ara! Ara!” pensa el gat; i estira les ungles,
obre la mà, allarga la pota, abalança el cos, perd l'equilibri i es pren un gran
bany de cos sencer, sense poder, per suposat, ni tocar el daurat.
Moralina:
A l’indecís, tot li surt malament.
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada