dijous, 15 de novembre de 2018

EL PATRÓ RIC




Un cavall tenia per ell sol un lloc per pasturar ben tancat, de deliciosos cultius, amb un bon tros d'alfals sempre verd i un racó amb varies bales de farratge. A la quadra on dormia, tenia a més a més, a la seva disposició un pila de bosses de blat de moro.
Era solter, i per suposat vivia enmig d'una extrema abundància, no per cobdícia, sinó perquè així era, per un favor de la Fortuna. Era bo i servicial el senyor cavall, i un dia que un ratolí li va anar a demanar una mica de blat de moro per la seva senyora que estava malalta, li va donar permís per agafar tot el que necessités, pensant que un animal tan petit no podia menjar molt; i no va voler acceptar la promesa de pagament que li volia signar el ratolí.
Aquest, quan va tornar a casa seva, va trobar un cuis, que era un amic seu íntim, i entre agraït i irònic li va explicar com havia anat tot, dient-li: “ I tu perquè no hi vas? Demana-li permís per estar en el camp i te'l donarà. No li costa gaire: És tan ric!”
Hi va anar el cuis; li va oferir pagar un lloguer; però el cavall no ho va acceptar i li va donar el seu consentiment, res més.
I el cuis va aconsellar a la viscatxa que hi anés també, doncs era tan ric el patró que segurament no li negaria el camp. La viscatxa va pensar que sense demanar res, es podia establir allí, i així ho va fer, sense que el cavall, bonàs i ric, li poses cap obstacle.
La cabra es va colar un dia entre el filat metàl·lic i va anar a visitar el cavall, volent-li comprar un trosset verd per pasturar; el cavall la va invitar a menjar i va posar a la seva disposició un tros d'alfals.
Aviat la cabra va avisar a les ovelles, les seves companyes, i a força d'anar passant pel filat varen obrir un forat pel qual va poder entrar la vaca; el seu vedell no es podia quedar a fora, i també va trobar la manera d'entrar i sortir.
I tota la gent menjava, destrossava, aixecava la veu, embrutava, i arranaven el camp, volcaven el blat de moro, desfeien les bales, sempre molt afalagadors tots amb el cavall, a qui anomenaven patró, alabant la seva riquesa. “És molt ric el patró!”
Però quan va arribar l'hivern, el cavall es va trobar amb que s'havia acabat el blat de moro, que quasi bé no li quedava farratge sec, que l'alfals havia desaparegut i tot el camp estava pelat, i quan a un dels intrusos li va venir al cap la santa paraula: “ Bah, és vostè tan ric, patró!” ell, que ja es veia pobre, es va enfadar de veritat, i el va posar de potetes a l'altre costat del filat, i es va espavilar a fer el mateix amb tots,  va tenir molta feina, i va tancar les portes, sentint haver-los deixat entrar.


Moralina:
No hi ha riquesa que valgui, on hi ha malbaratament. 

Autor: Godofredo Daireaux









Cuis
Autor imatge: Alcide Dessalines d'Orbigny 

Viscatxa
Autor imatge:Alexandre Buisse (Nattfodd)



Cap comentari:

Publica un comentari