Cabra prové del llatí Capra. El boc és el mascle de la
cabra i també se l'anomena cabró. Les cries de les cabres abans de complir l'any s'anomenen cabrits (masc.) i
cabrides (fem.). Les cabres joves també s'anomenen segalles (fem.) o segalls (masc.).
Un crestó o crestat és un boc castrat. Del conjunt de les cabres se'n diu
bestiar cabriu, bestiar caprí o simplement el cabrum.
Als Països Catalans hi ha diverses tradicions lligades a
les cabres. En particular la simbologia i les figures amb aspecte de cabra són presents
en moltes colles de diables i al Bestiari popular, com ara el "Mascle
Cabró" de l'Aquelarre de Cervera o la Cabra de Reus. També hi ha moltes
dites i frases fetes sobre cabres.
La cabra domèstica és una subespècie de cabra provinent de la
domesticació de la cabra salvatge al sud-oest d'Àsia i Europa Oriental. La
cabra pertany a la subfamília Caprinae. Hi ha més de 300 races diferents de
cabres. La cabra va ser una de les espècies que abans es van domesticar, i
s'han utilitzat per la seva llet, la seva carn, el pèl i la pell a gairebé
arreu del món.
És
coneguda la capacitat de les cabres per escalar muntanyes en habitats rocosos. Però a
més a més, en paisos com el Marroc, quan escasseja l'aliment al terra són tan àgils que poden trepar arbres, (depenent de la inclinació que aquests tinguin).
Les cabres són animals remugants, tenen l'estómac dividit
en diversos compartiments. La seva alimentació és herbívora, tot i que es
mengen qualsevol cosa que troben. Els hi agraden molts tipus de plantes i
herbes, però les seves preferides són les gramínies com ara: el blat, l'ordi,
civada…
Algunes femelles de races específiques tenen barba igual que els mascles, és per això que no es pot definir el seu sexe per
la presència o absència de la barba.
Cada
raça reconeguda de cabres té intervals de pesos específics, que poden variar
des dels més de 140 quilos dels bocs de les races més grans, fins als 20 - 27 quilos de les femelles de les races més petites.
La
majoria de les cabres, tenen de forma natural, dues banyes, de diverses formes
i mides depenent de la raça. Les cabres solen tenir banyes llevat que siguin
"motxes" (és a dir, genèticament sense banyes) o que se'ls hagin
eliminat, normalment poc després de néixer. Les banyes se solen eliminar en els
ramats de cabres lleteres per a reduir les lesions a les persones i altres
cabres. Les banyes són d'os viu
envoltat de queratina i altres proteïnes, i les utilitzen per a la defensa, el
domini jeràrquic i la territorialitat.
Les cabres tenen les pupil·les horitzontals. Com que els
iris dels ulls de les cabres solen ser pàl·lids, les seves pupil·les contrasten
més clarament que en animals com vaques, cérvols, cavalls i ovelles, en els quals les pupil·les igualment horitzontals queden difuminades
en l' iris i l'escleròtica de color fosc. Aquesta adaptació permet a les cabres veure-hi
almenys 320 graus al voltant del cap i sense angle mort davant dels ulls.
Són molt
curioses i intel·ligents, no és estrany que s'escapin dels seus tancats a base
d'anar provant les tanques, ja sigui intencionadament o simplement perquè els
són fàcils d'escalar. Si alguna de les tanques es pot moure, empènyer amunt o avall,
o ser superada d'alguna manera, les cabres gairebé segur que s'escaparan. Degut
a la seva intel·ligència, un cop que una cabra ha descobert un punt feble de la
tanca, l'explotarà repetidament, les altres cabres l'observaran i aprendran
ràpidament a imitar-la.
Les
cabres tornen fàcilment a la vida silvestre (es tornen salvatges) si se'ls dóna
l'oportunitat. L'únic animal domèstic que torna a la vida salvatge tan ràpid és
el gat. Si aquestes cabres troben hàbitats favorables i amb pocs depredadors,
la seva proliferació pot esdevenir un problema, especialment en zones sensibles
als hàbits agressius de pasturatge de les cabres, podent provocar l'eliminació
d' arbusts, arbres i altra vegetació autòctona que alhora serveix d'aliment a
altra fauna. No obstant això, en altres circumstàncies en què es mantingui la
pressió de depredadors, es pot arribar a un cert equilibri en la cadena
alimentària local.
La durada de la gestació és d'aproximadament 5 mesos. Les bessonades són habituals, amb parts simples i
triples també comuns. Menys freqüents són els parts amb quadrigèmins,
quintigèmins i fins i tot els sextuplets.
Un cop han
nascut les cries la mare les llepa per assecar-les i estimular la seva circulació. Immediatament la cria busca les mamelles de la cabra per alimentar-se.
L'esperança de vida d'una cabra és d' entre quinze i
divuit anys.
Cabres enfilades dalt d'un arbre davant l'escassetat d'aliments
Què passa amb les cabres?
Vídeo amb un toc d'humor
