El cavall (Equus caballus) és un mamífer
ungulat de la família dels èquids. Els éssers humans començaren a domesticar els cavalls cap al
4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC.
Els cavalls són animals herbívors, s'alimenten d'herba, plantes, llavors i cereals.
Han estat molt emprats en temps de guerra, i
actualment ho són en equitació, en la caça, en curses, com a animal de tir
(lleuger i pesant), per a arrossegar carruatges (cavall de càrrega, de cotxe,
de tir), com a animal de sella (equitació, caça, curses, concursos hípics,
polo, etc.)
Els Mustangs, són unes de les poques races
salvatges d’Àmerica del Nord, i estan relacionats amb els cavalls portats al Nou
Món pels colonitzadors espanyols, fa 500 anys. Aquests cavalls domèstics, es
varen convertir en salvatges perquè es van escapar dels humans. Els indis els varen
fer servir per muntar. Són animals molt
apreciats, perquè estan dotats de gran resistència i fortalesa, producte d'un
enorme desenvolupament muscular.
Els poltres són capaços de córrer a les poques hores d'haver
nascut. La velocitat mitja del galop d'un cavall adult és d’uns 50 km/h, però
el rècord Guinness de velocitat és de 70’76 km/h, el va aconseguir una euga de
competició de 2 anys Winning Brew, va fer un recorregut de 402 metres en
20,57 segons, a Pennsilvanià, el maig del 2008.
Els cavalls amb una massa corporal d’entre 400 i 600 quilos saben nedar
i ho fan molt bé. En estat salvatge, la natació és un recurs de supervivència
innat. Els mustangs creuaven el rius en busca d’aliment o per fugir dels
depredadors i, els cavalls domesticats ho fan per regenerar teixits musculars i
articulacions lesionades, augmentar la resistència física o relaxar-se de l’estrès
esportiu diari.
Cavalls Przewalski
El cavall de Przewalski, cavall salvatge
mongol o Takhi és una subespècie de cavall salvatge, tot i que alguns autors
suggereixen elevar-lo a la categoria d'espècie, (Equus ferus przewalskii), que
és el parent vivent més proper als cavalls domèstics. En el passat va quedar
extint en estat salvatge però a la dècada del 2000 els esforços de conservació
van permetre alliberar-ne una població salvatge d'uns 200 exemplars. És l'única
subespècie salvatge de cavall (no asilvestrada a partir d'animals domèstics,
com els mustangs) que hi ha en l'actualitat. Gairebé s'extingí a mitjans del
segle XX, però fou salvat de la desaparició per alguns naturalistes. El seu
estat actual és crític, reduït a uns pocs arments que viuen al Parc Nacional
Hustai del sud-oest de Mongòlia i diversos exemplars més en parcs zoològics
d'altres països. La població total és d'uns 3.000 exemplars a tot el món.
Després de l'elefant, el cavall de tir es
considera un del animals terrestres més forts del món. Pot exercir una força
proporcional al seu pes. Un cavall de 1000 quilos pot arrossegar un pes
similar.
Els cavalls nans, reben el nom de poni, són revinguts i petits (alçada de menys d’1 m a 1,45 m),
però molt resistents i soferts.
Cavalls d'Islàndia
Els cavalls d'Islàndia, varen ser portats
pels víkings amb els seus vaixells. Per la seva baixa alçada es poden considerar ponis, 135 cm i un
pes d'entre 300 i 400 quilos, tenen el cos molt musculat, fort i compacte, i una
espesa capa de pèl i grassa que els aïlla del fred durant l'hivern. Aquests cavalls, han evolucionat per sobreviure en unes condicions extremes. A Islàndia, durant l'hivern a les parts baixes la temperatura ronda els 0º i, a les terres
altes -10º, per aquest motiu sempre hi ha neu.
Tradicionalment, els cavalls islandesos han
estat utilitzats en tasques agrícoles o per muntar. Tot i les seves curtes
extremitats caminen amb agilitat amb un pas que pot arribar als 25 km/h.
Arriben a la maduresa sexual als 4 anys. La
gestació dura uns 11 mesos i l'euga dona a llum una sola cria, en rares
ocasions en tenen dues.
Un pollí,-na (és un cavall petit que mama) i un poltre,-a (és un cavall o una euga fins els 2 anys).
Mustangs guerrers
Els cavalls salvatges Przewalski salvats de l'extinció
Vídeo amb imatges dels cavalls més petits
El cavall salvatge Islandès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada