Som mainada 
(canal de cançons infantils)dimecres, 31 de març del 2021
divendres, 26 de març del 2021
LES LLETRES : Y
El nyu Zacaries és un golafre,
es passa tot el dia menjant farratge.
Un dia, per equivocació,
un pinyol es va empassar
i per poc no es va escanyar.
Es va espantar tant el pobret,
que després de l’ensurt amb el
pinyol,
l’estómac li va quedar fet un bunyol.
Marta Vilà
diumenge, 21 de març del 2021
LA VAQUETA MARINA QUE VOLIA SER UN DOFÍ
Autora il.lustració: Jacqueline Mahannah
Blue era una vaqueta que habitava a les aigües
del golf de Califòrnia. La petita vaqueta era molt inquieta, però aquesta no
era la naturalesa de la seva espècie, doncs són animals molt tímids. Surten a
la superfície només per respirar, però Blue volia ser diferent, veia jugar les
balenes, els dofins i al veure'ls tan similars a ella, també volia jugar, saltar
a la superfície i ajuntar-se amb ells per viure aventures.
Blue es passava les tardes mirant-los i
morint-se d'enveja veient com es divertien. Moltes vegades es posava trista
i s'allunyava de tots, llavors murmurava baixet les seves frustracions.
Una tarda va intentar seguir uns dofins i va desobeir el que li havia dit la seva mare. Al cap d'una estona va marxar molt trista. Quan la seva mare la va veure, es va acostar a ella per consolar-la.
—No estiguis tan trista Blue. Cada
animal té la seva forma de vida i la nostra és aquesta.
—No ho entenc, mare. És tan divertit
poder saltar, sortir a la superfície, jugar amb els amics.
—Ho sé. Però els dofins són molts més.
Nosaltres devem cuidar-nos per preservar l'espècie.
—Preservar l’espècie?
—Sí. Som únics, només habitem en aquest
lloc en el món, no hi han altres animals com nosaltres i estem desapareixent.
Per això, hem de cuidar-nos. Tu ets especial, com molts pocs animals ho són. Per
què algú que és únic, vol assemblar-se a la majoria?
Blue es va quedar pensant i llavors va
somriure. Estava desitjant ser diferent, sense adonar-se que era especial. A
partir de llavors, mai més va estar trista, cada vegada que veia jugar els
dofins, recordava que ella devia preservar la seva espècie perquè eren molt
pocs. Una espècie, que només Mèxic tenia la sort de gaudir.
Moralina:
Quan t'acceptis i t'estimis tal com ets. Tothom t'acceptarà i t'estimarà. La gent pensa de tu el mateix que els demostres.
Faula Mexicana
La vaqueta marina (Phocoena Sinus).
És una cetaci en greu perill d’extinció,
només es troba en el golf de Califòrnia.
(Font: Fábulas cortas.com)
dimarts, 16 de març del 2021
L' OS BRU
L’os bru és el mamífer més gran dels Pirineus. El pes dels mascles oscil·la entre 150 i 230 kg i el de les femelles entre 80 i 150 kg. L'alçada a la creu oscil·la entre 90 -100 cm.
La seva oïda està
molt desenvolupada; el seu olfacte és excel·lent i finíssim, pot detectar a
molta distància l'aliment o l'estat sexual d'altres ossos en l'època de zel.
Aquests dos sentits l'ajuden molt en la
seva activitat quotidiana. En canvi, la vista, no la té molt desenvolupada i no
hi veu gaire bé de lluny.
Són plantígrads ( trepitgen amb tot el peu i les mans) i tenen cinc dits.
Els ossos viuen en moltes zones d' Europa, Àsia i Nord
Amèrica, però sempre amb una població fragmentada en petits nuclis.
Quan arriba l'època de zel, els mascles comencen a marcar
el seu territori. A més de metre i mig del terra, molts arbres
mostren senyals d'esgarrapades, mossegades i pelats a l'escorça.
Són senyals que utilitzen per avisar a altres mascles de que aquell territori ja
té propietari. També es freguen amb l'escorça per deixar el seu olor impregnat.
Hi ha més de 10 subèspecies d'os bru, la més coneguda
és: l'os bru nord-americà, el Grizzly (ursus arctos horribilis) És un os molt adaptable i de grans dimensions, la mida pot variar depenent de la
regió on viu. Tot i que la subespècie més gran és l'os Kodiak (ursus actos
middendorffi) Habita a les costes d'Alaska i destaca per la seva mida i pel color
marró intens del seu pelatge que és més fosc que el de l’os Grizzly. Té una
alçada de 1,5 m (a quatre potes), una llargada de 3 m i pot pesar més de 500 kg.
Os kodiak (Autor imatge S.Taheri)
Les seves urpes i anatomia ens revelen una estampa d'un
carnívor típic, però en realitat els ossos són uns devoradors de carn totalment
atípics. La seva dieta és compon entre
el 70 i el 80% d'aliments d'origen vegetal.
Són animals omnívors s'alimenten de: castanyes, aglans, avellanes, fruita, tubercles, brots tendres de plantes herbàcies, carronya, insectes, mel, bolets, aus, ous, peixos i mamífers ungulats salvatges i domèstics.
Malgrat les seves dimensions, els ossos són animals molt ràpids. Quan corren, poden arribar a velocitats properes als 50 km/h. Per aquesta raó, representen un perill important pels humans. Les femelles són particularment agressives, quan perceben alguna amenaça cap a les seves cries.
Una
de les característiques més conegudes dels ossos és que hivernen: romanen en
estat de letargia durant els mesos d'hivern amagats en coves o grutes. Per poder
enfrontar-se a aquest llarg període d'hibernació, els ossos tenen de passar un
període de hiperfàgia. És a dir, que tenen d'ingerir grans quantitats d'aliments
d'elevat valor calòric per incrementar la seva capa de grassa i tenir reserves
suficients per superar la hibernació.
A nivell territorial, hi ha molta diferència entre femelles i mascles. Les femelles d'os bru tenen àrees d'acció molt més reduïdes, desenes de kilòmetres generalment, que s'encarreguen de protegir i explotar amb eficàcia. Els mascles, recorren centenars o milers de quilometres de bosc, incloent
les àrees de diferents femelles per assegurar una major efectivitat de fecundació.
Les distàncies són superiors en els boscos de coníferes, sobretot en països freds, com Noruega i més curtes, en boscos caducifolis, el motiu és
que troben més aliment.
Durant els mesos de tardor, es van preparant per les
precarietats de l'hivern, és comú trobar els ossos bruns en els millors punts
de pesca d'Alaska. En aquestes èpoques quan el salmó remunta el riu per
pondre els ous, els ossos aprofiten per menjar tot el que no podran menjar en
el seu període d'hibernació.
Ossa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Autor imatge: Generalitat de Catalunya
Arriben a la maduresa sexual entre els tres i cinc anys,
produint-se l'època d'aparellament amb la
primavera avançada, entre maig i juliol. Aquests animals no formen parelles,
les seves trobades només són per reproduir-se. Per augmentar les possibilitats de fecundació,
les femelles tenen la ovulació induïda, es a dir, que l'ovulació no és regular
sinó que la provoca còpula. Llavors l'òvul
fecundat queda flotant en el úter durant un parell de mesos i s'implanta
només a partir de la tardor. El període de gestació és de 9 o 10 setmanes, d'aquesta
manera, el cos de la femella es regula per donar a llum durant la hibernació, amb
la calidesa i seguretat de l'ossera. Tenen entre un i tres ossets, tot i que
excepcionalment en poden tenir quatre.
Quan
neixen, les cries d'os bru pesen al voltant de 350 grams i passen els primers
mesos aprenent a caminar dins l'ossera i alimentant-se de llet materna. Al inici
de la primavera surten a l'exterior i les mares prossegueixen amb els
ensenyaments bàsics de supervivència: rastreig, caça, pesca, recol·lecció,
defensa, localització de refugis.
Al cap d'un any, el ossos pesen entre 20 i 25 quilos, i mig any després estaran a punt per viure sols i recórrer els boscos. A partir d'aquell moment, la mare ossa tornarà a estar capacitada per quedar-se de nou embarassada i prosseguir el cicle, amb aquest espai de dos anys entre un embaràs i un altre.
Els
ossos bruns no són sempre només de color marró, també poden tenir tonalitats
rogenques, crema, bicolor o gairebé negre. A vegades, les puntes del seus pèls canvien de color respecte la resta.
En estat salvatge viuen una
mitjana de 25 anys.
La vida dels ossos a través de les quatre estacions
Curiositats de l'os bru
Un dels animals més perillosos del món
(mini-documental en clau d'humor)
dimecres, 10 de març del 2021
LA GUINEU INGÈNUA
Hi havia una vegada, una guineu que era
molt bondadosa i confiada. Totes les coses que li explicaven els animals del
bosc, se les prenia molt seriosament i no sabia diferenciar si li deien una
veritat o una mentida. I si algun animal intentava posar-li en qüestió alguna
cosa que algú li havia dit, la guineu es posava sempre en guàrdia i defensava
la persona que li havia donat la informació, amb dents i urpes.
Un dia, la guineu va escoltar molt
atentament una historia, que li va explicar un cérvol sobre la font de la
felicitat, que feia així:
En un lloc secret d'un bosc màgic, hi ha
un gran llac d'aigües cristal·lines i pures. El que fa especial aquest lloc, és
l'aigua que brolla d'una font que es troba molt ben amagada entre la vegetació
del bosc. A simple vista, sembla una font normal, però quan un prova la seva
aigua, s'adona com el seu cos s'omple d'energia i se sent
molt feliç. Diuen, que hi ha tastat aquesta aigua, mai més l'ha deixat de
prendre perquè nota els beneficis terapèutics que li aporta a
la ment i al cos: percep molta pau, harmonia, plaer, ganes de viure i també de riure.
I fins i tot expliquen, que si un
animal és molt poruc es torna valent i si és indecís es torna
decidit...
Al llarg dels anys, molts animals l'han
buscat, però són pocs els que l'han aconseguit trobar.
Aquesta història, me la va explicar un amic
meu i, em va prometre que era ben certa —va dir el cérvol.
La guineu estava meravellada amb aquella
història tan màgica i va pensar que el que li havia explicat el cérvol, era
veritat.
I durant molts anys, va estar viatjant per
tot el món, buscant la font de la felicitat. La guineu cada vegada se sentia més
infeliç, perquè havia trobat centenars de fonts, a la Xina, a la Índia, al Nepal..., però cap aigua de les que havia tastat, no l'hi havia aportat cap sensació de
les que li havia descrit el cérvol.
Cert dia, en que la guineu estava molt
desanimada buscant la font de la felicitat, va veure un animal que la va
sorprendre, perquè semblava molt feliç. Era un os bru, tenia un aspecte molt pintoresc,
perquè portava una bufanda vermella lligada al coll. Però el que li va cridar
més l'atenció, va ser la seva cara, els seus ulls tenien una gran brillantor i
la seva boca mostrava un gran somriure. Llavors, la guineu va pensar que aquell os, segur que sabia on era la font de la felicitat i va decidir anar a parlar
amb ell.
—Bon
dia —li va dir la guineu—. Et puc fer una pregunta?
—I tant
—va respondre alegrement l'os.
—Se't
veu una persona molt feliç!
—Doncs
la veritat és que ho soc molt!
—I
quin és el motiu de la teva felicitat?—va preguntar la guineu encuriosida.
—El
motiu de la meva felicitat, és que gaudeixo del dia a dia, m'encanta la tardor,
veure com cauen les fulles, observar els ocellets del bosc, gaudir de les
petites coses, reposar sota els arbres i somiar llocs màgics on no he estat mai.
També m'agrada ajudar a alguns animals que han tingut un accident, com aquest
petit ocellet, que fa uns dies es va fer mal en una ala, i ara, ja la té
totalment curada. Oi que sí ocellet!
—Saps
on és la font de la felicitat? —va preguntar la guineu.
—No.
No n'he sentit parlar mai d'aquesta font. Però de veritat creus que la
felicitat te la donarà una font? És una mica absurd el que em dius...
—No,
no és absurd, és una història que em varen explicar, i jo sí que me la crec.
—Dons
tu mateixa —va respondre l'os. No sé que et varen explicar, però el que has de
saber és que la felicitat és dins teu. Quan la teva ment estigui en calma
experimentaràs felicitat. Si fas coses que t'agraden, també sorgirà de tu la
felicitat o, si ets generós amb els altres et sentiràs bé amb tu mateix.
—La
guineu va escoltar l'os, i va reflexionar
un moment sobre el que li havia dit. Les respostes que li havia donat
eren força coherents i semblava que deia la veritat.
Però després, va desconfiar, i va pensar:
"I si l'os m'està enganyant? I si sap on és la font
de la felicitat, i no m'ho vol dir?"
Arran d'aquell succés, la guineu va decidir seguir buscant la font de la felicitat. I diuen que la va buscar per molts de llocs... Envejant trobar la felicitat en una cosa material, com una font. I sense gaudir, de totes les experiències i aventures, que li havien ocorregut al llarg del seu viatge.
Autora del conte: Marta Vilà
dissabte, 6 de març del 2021
TINGUES PACIÈNCIA AMB MI
¿Podrà l'amor entre un os bru i una ossa polar
superar les dificultats que es presentin un cop casats?
dilluns, 1 de març del 2021
LES LLETRES: Z
La zebra Estanislava,
és la que més corre de la bandada.
Adora la velocitat,
quina sensació de llibertat!
Com una atleta de competició,
està sempre a punt per l’acció!
Guanya les curses de llarga distància,
des de la més tendra infància.
Corre amunt i avall per la sabana,
fins que se li obre gana.
I fent ziga-zagues s’ho passa genial!
Però és un perill per qualsevol animal.
Marta Vilà
Aprèn les lletres amb l'ajuda dels animals!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)