LLUNY DE L' ARBRE

 

No reproduim amb els nostres fills, els mateixos errors de criança

que no ens van agradar que ens apliquessin durant la nostra infància.

L' OS RENTADOR

 

Dibuixa... Un os rentador 

EL CONGRE (Conger conger)

Silueta serpentiforme

i uns ulls molt prominents,

es pot confondre amb una anguila

però ell té el cap amb forma més arrodonida.

 

D’hàbits nocturns,

es desplaça fent grans ondulacions,

té la pell relliscosa i sense escames

i durant el dia s’amaga en forats i falles.

Marta Vilà

Agafada d'un pop al cap d'un congre amb l'objectiu de salvar la vida.

Noms: Congre de fang, congre roquer, congre de forat...

El cant del grill

 

Hi havia una vegada, fa molt de temps, en un petit poblat de Guatemala, un grill solitari que vivia sota l’ombra d’un arbre. El grill era feliç cantant de dia i de nit, doncs sabia que amb el seu cant alegrava les vides dels camperols.

Les dones, els homes i els nens no necessitaven encendre el televisor o escoltar la ràdio per saber l’estat del temps; el variat repertori del grill era un missatge directe de la natura. Aquest  els anunciava els dies de sol i pluja, els vents huracanats  i  fins i tot els terratrèmols.

Els camperols estaven meravellats amb l’enginy del grill  i  el varen començar a alabar.

—Que bé que cantes ! Ets tan necessari ! Sense tu no seríem feliços ! —li deien tots alhora.

Va ser llavors quan el grill es va començar a sentir més important que els altres:

—El meu cant no només és bonic, sinó que també és necessari —va pensar—. Què faig en un lloc tan petit i aïllat com aquest poblat enmig del no res? Tinc de trobar una millor audiència ! Ja ho sé, li cantaré al mar,  a l’infinit  i  enorme mar.

El grill va recollir totes les seves coses i es va dirigir cap a mar, sense gairebé despedir-se dels camperols.

El viatge va ser molt llarg i va trigar moltíssims dies. Però va començar a cantar només d’acostar-se al mar. No obstant això, el mar cantava el seu propi cant  i  mai s’aturava.

El cant del mar era molt fort  i  minimitzava el so del petit insecte. El grill va insistir en el seu cant molt de temps, fins que va comprendre que el seu cant no superaria mai el cant del mar.

—Tornaré al meu poblet, no tindré una gran audiència, però el meu cant és apreciat per tots —es va dir.

Quan va tornar no ho va trobar com s'esperava: sense el seu cant les dones i els homes no sabien quan s’havia de sembrar i cultivar. En els temps de pluja els nens arribaven xops a les seves cases, doncs no agafaven els seus paraigües. I el poblat era un lloc ombrívol i trist.

En aquell moment el grill va començar a cantar. Les dones, els homes i els nens varen tornar a ser feliços. I també ho va ser el grill perquè sabia que el seu cant era en realitat important.

Moralina:

La seva audiència era petita, però el seu propòsit era enorme. 

 

Autor: Álvaro Aguilar

L'ESCÓRPORA (Scorpaena scrofa)

De color vermell

i amb un caire monstruós,

roman totalment immòbil

sobre el  fons rocós.

 

S’alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs,

i  té unes  llargues espines a l’aleta dorsal,

també es perillosa com un escorpí,

perquè algunes espines contenen verí.

Marta Vilà

Noms: cap-roig, rascassa, escórpora, amb variants locals com escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascla, rasclot, polla de mar o escórpora barbuda.

EL XACAL

Els xacals varien de mida i color depenent de l’espècie, però generalment mesuren de 38 a 50 cm d’alt fins a l’espatlla, tenen una longitut corporal de 70 a 86 cm i un  pes de 7 a 15 kg.

Existeixen 3 espècies de xacal: El xacal de llom negre, el xacal ratllat i el xacal comú o daurat.

Xacal de llom negre -Autor: Hans Hillewaert

El xacal de llom negre és de mida més petita, però alhora és el més agressiu, s’atreveix a atacar animals molt més grossos que ell. És oportunista i versàtil.

Habita en les regions desèrtiques i les praderes del sud i est d’Àfrica. Són d’hàbits nocturns encara que se’ls pot veure a la matinada i al vespre. Durant el dia descansen al seu cau, que sol ser una cavitat excavada en el terra. Sol aprofitar vells termiters o forats excavats per altres espècies. En ocasions és la mateixa femella la que excava un forat de 1 a 2 m amb una sola entrada.

Presenten un pelatge de color vermellós excepte en el dors, on tenen una franja molt definida i contrastada amb pèls negres i blancs, que li donen un aspecte platejat a certa distancia. La franja negra que els hi dona el nom, recorre el llom des del coll fins a la cua que també és de color fosc.

Xacal ratllat -Autor: Thomas A.Hermann

El xacals ratllats s’anomenen així perquè tenen unes ratlles de color blanc i negre als costats del cos. La regió del llom en aquesta espècie és de color grisós, la cua és més fosca amb la punta blanca. Aquest xacal té el morro més curt i ample i les dents són més grosses i potents.

Resideix principalment en àrees boscoses de l’Àfrica central, a diferència de les altres espècies. És el menys agressiu dels xacals i en poques ocasions ataca a grans mamífers. 

Xacal daurat - Autor: Davidvraju

El xacal daurat és més semblant en aparença a un llop, però de mida més petita. El color predominant és el gris, amb algunes zones vermelloses, groguenques o més pàl·lides. La zona del dors i el lateral són sempre més fosques i la regió abdominal i la part inferior del coll són més clares amb tonalitats que van del gris clar al daurat.

Xacal daurat - Autor: Steve Garvie

És el més pesat dels xacals i l’única espècie que subsisteix fora de l’Àfrica, habita el sud-est d’Europa, Àsia Occidental , el sud d’Àsia i  Àfrica del nord.

El xacal és omnívor, s’alimenta de fruita, aus, rèptils, insectes, invertebrats, mamífers ( des de petits rosegadors fins a gaseles) i també s’alimenta de carronya.

Però és particularment hàbil caçant rosegadors, que captura mitjançant el típic “salt de la guineu”. Avança fent salts verticals entre les altes herbes i  identificant a la presa per capturar-la.

Són monògams, i defensen el seu territori d'altres parelles perseguint enèrgicament als rivals intrusos i marcant punts de referència al voltant del territori amb orina i excrements. El territori pot ser prou gran per a acollir alguns adults joves, que es queden amb els seus pares fins que estableixen els seus propis territoris. Els xacals poden reunir-se de tant en tant en petits grups, per buscar carronya, però normalment cacen sols o en parella.

Depenent de l’hàbitat natural, la temporada de cria dels xacals comença el mes de gener i febrer i dura gairebé 1 mes. Aquest període es caracteritza pels llargs i freqüents udols dels individus de diferents sexes.

La gestació dura de 57 a 70 dies, transcorregut aquest temps la femella dona a llum de 2 a 4 cries, tot i que en poden néixer fins a 8. Al cap de dues setmanes els cadells comencen a veure i al cap d’un altre parell de setmanes  ja comencen a donar les seves primeres passes. La mare els alleta durant 4 mesos.  Tot i que a partir de l'any ja es poden independitzar, algunes cries solen conviure amb els pares fins els 2 anys i ajuden en la criança de la nova cadellada.

El promig de vida d’un xacal és de 8 a 12 anys.

A l’actualitat, la població de xacals no està amenaçada i el seu nombre no només s’ha recuperat, sinó que ha augmentat.

Curiositats i tipus de Xacals

La supervivència del Xacal en el desert

Xacals udolant  i  més informació