Autor imatge: Muriel Gottrop
dimecres, 13 de desembre del 2017
L'ESTURIÓ
esturió comú -Acipenser sturio
L’esturió,
científicament conegut com Acipenser, és un
gènere que inclou al voltant de 20 espècies, totes amb característiques força similars, entre les que hi ha l'esturió comú (Acipenser sturio).
Autor imatge: Eric Engbretson
Aquest
peix ja existia fa 250 milions d’anys. El seu hàbitat està associat als grans
sistemes fluvials de l’hemisferi nord, al mar Negre, Caspi, també a Amèrica del Nord i Europa.
Autor imatge: Own work
Tenen
el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis. El seu cap
està envoltat per un sòlid escut d'óssos dèrmics. La boca (petita, inferior i
desproveïda de dents) té una forma de trompa que els permet escorcollar el llot
per alimentar-se principalment d’ invertebrats: petits crustacis, mol·luscs, cucs…
Autor imatge: Own work
Tenen
un desenvolupament molt lent, però poden mesurar fins 5 m de longitud i pesar
480 kg.
Poden
viure fins a 100 anys. Els seu esquelet està format principalment per cartílags
i no tenen escates.
Els
esturions no es reprodueixen abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap
als 15 anys en el cas de les femelles.
Autor imatge: Daniel Döhne
L’esturió comú habita al mar a força profunditat; a
l’estiu puja pels rius, per pondré els ous. El nombre d’ous pot oscil·lar entre
300.000 i 2 milions, un cop feta la posta, torna a la mar. Les cries romandran al
riu fins els 2 anys i després marxaran al mar.
L’autèntic
caviar s’obté de l’esturió. Cada vegada
més piscifactories es dediquen a la producció de caviar, les espècies d’esturió
que més s’utilitzen són: Beluga, Osetra, Sevruga... Els
ous són de color negre, gris clar o fosc.
En estat salvatge, l’espècie està greument amenaçada per la destrucció
del seu hàbitat, la contaminació i la sobrepesca. La creació de barreres en les
seves rutes migratòries, redueixen el seu èxit reproductiu i fragmenten les
poblacions, particularment per les preses d’energia hidroelèctrica.
Cria d'Esturions per l'obtenció de caviar a Argentina
Un Esturió al Panamà
L'esturió un peix pràcticament extingit a l'Ebre
dissabte, 9 de desembre del 2017
LA GRANOTA XARLATANA
Un dia, una granota va arribar coixejant des de casa seva, que
estava a l’aiguamoll, i va instal·lar un negoci al mercat.
Allà, venia ampolles de color: blau, verd, marró, transparents... Tenia
ampolles de moltes formes i de diverses mides.
Un cop ho va tenir tot a punt, es va enfilar sobre una caixa amb l’intenció que tothom la pogués veure i va començar a dir en veu alta:
—Acosteu-vos! Acosteu-vos! —cridava la granota—. Veniu i consulteu al més prestigiós doctor. Veniu i sereu guarits!
—Què pot curar vostè? —va preguntar una guineu
—Qualsevol mal que vostè pateixi jo el curaré —deia la granota—. He estat alumna dels millors especialistes. Sé tot el que es pot saber de medicina. Digui’m quins són els símptomes de la seva malaltia. I jo li garanteixo que el contingut d’alguna d’aquestes ampolles té el remei que el guarirà.
En poc temps, va fer una gran negoci. Tothom volia ser curat d’alguna dolència.
Després d’una estona, la guineu que havia estat observant-t’ho tot, va exclamar:
—Si vostè és un doctor tan llest, ¿com s’explica que vostè mateix sigui coix? ¿Quina és la raó de que la seva pròpia pell estigui plena de berrugues i arrugada?
Després d’aquestes singulars preguntes, els altres animals varen quedar sorpresos i ningú va comprar-l’hi ampolles mai més. Ni tant sols es varen acostar a flairar el seu contingut.
Llavors, a la granota no li va quedar més remei que recollir la seva mercaderia i tornar a la seva llar, l’aiguamoll!
Moralina:
Metge, primerament: tingues cura de la teva pròpia salut, abans de tractar amb els pacients.
Autor: Isop
dimarts, 5 de desembre del 2017
divendres, 1 de desembre del 2017
ABRAÇADES
Que
dolces són les abraçades,
de
les persones estimades.
Les
abraçades donen escalfor al cor,
i són una expressió d’amor.
El que la rep queda sorprès,
i no cal que diguis res.
Són
senyal de confiança, i reconforten,
a
tots els amics que t’importen.
Una abraçada de benvinguda,
de ben segur, que és la millor rebuda!
Les abraçades són necessàries a qualsevol edat,
i són una mostra d'afecte i d'amistat.
I
en els dies grisos,
difuminen els moments tristos;
transmeten
protecció i fortalesa,
i són un signe de tendresa.
Marta Vilà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)