L'ANIMAL AMB LA DENT MÉS GRAN: EL NARVAL

Autor: A. Thorburn

Autor imatge: Dr. Kristin Laidre, Polar Science Center

 Autor: William Scoresby

El narval, l'unicorn de mar

PETONS

¡Quina sensació s’experimenta

quan es rep un petó!

El cor s’omple d’emoció,

la cara et llueix més bella,

i encara més, si estàs amb parella,

i mostres un  somriure d’orella a orella.

Són fantàstics el petons,

tendres com algunes cançons,

curen els mals de la soledat,

i  et sents molt més  acompanyat.

El petons milloren l’autoestima,

de la persona que t’estima,

als pares, als avis, o un amic,

no els  hi estalviïs ni un xic.

I  és que els petons uneixen,

i  les ferides del cor guareixen,

calmen qualsevol por,

i  esvaeixen la tristor.

Són el millors dels regals,

econòmics  i genials,

 dolços i divertits

tant si són grans com petits.

 Marta Vilà

EL PINZELL MÀGIC

Un conte fantàstic, amb unes il.lustracions espectaculars!

EL CAMP DE BLAT

Apuntava el sol primaveral, i sota les seves carícies anava inundant  l’immens camp de blat. Els grans inflats, gruixuts, pesats i ajustats, formaven una espiga  ben plena, que feia inclinar les tiges, dèbils de tanta riquesa, i el camp de blat celebrava  amb una dolça remor la seva recent prosperitat.

Als seus peus, va contestar una veueta plena d’admiració pels  seus mèrits, elogiant les espigues amb entusiasme. Era l’eruga, que per demostrar  la seva sinceritat, atacava amb golafreria les seves tiges.

Va arribar un esbart de coloms i, tots varen exclamar: “ Que bonic que està el blat! ” i el camp no podia fer res més que oferir-los un esplèndid festí, com a recompensa per la seva excel·lent opinió.

I es varen acostar nombrosos ratolins, mal educats i bruts, però força afalagadors, i el camp de blat no va poder evitar proporcionar-los la seva part.

Després varen venir milers d’ocells barrejats, graciosos i cridaners, que anaven d’un costat a l’altre, tastant el gra i donant la seva apreciació encomiàstica.

I no varen faltar els pardals que amb el pretext de lliurar al camp de blat dels seus paràsits, l’anaven saquejant.

I quan el blat va veure de lluny que   s’acostava un espès núvol de llagosta que el venia també a felicitar,  es va espavilar a madurar  i amagar el blat.

Moralina:

La prosperitat, a vegades, porta amb ella tantes amistats que es tornen una plaga.

Autor: Godofredo Daireaux

EL CONILL

És un mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i amb les orelles i les potes més curtes.

Fa uns 35-40 cm de llarg i pesa al voltant de 1’2 - 2,5 kg. Té les potes de darrera  més llargues que les de davant.

Viuen en caus excavats per ells mateixos que s'anomenen llorigueres.
Ocupen àmplies zones del territori, amb preferència pels llocs secs que facilitin l'excavació. Els agrada sortir a menjar al vespre  i  en fer-se de dia. 

Els conills són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament el determina la necessitat de supervivència, és a dir, aquests mamífers són el principal objectiu de molts depredadors, com llops, àguiles, guineus, fures..., per la qual cosa  estar sempre alerta és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dues úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. Poden córrer a una velocitat de 44 km per hora.

Són exclusivament herbívors. La seva dieta es compon:     d’herba, brots, fulles, escorces, fruits… Mengen molt farratge i poc gra. Utilitzen l'olfacte i els bigotis per buscar aliment.

També mengen les seves pròpies femtes. És un comportament normal i considerat útil per la digestió.

Les dents els creixen contínuament (de 10 a 12 centímetres al llarg de la vida). Els conills presenten 2 parells de dents incisives. El parell més petit d'incisius són darrere dels grossos i no posseeixen una vora filosa.

Existeix moltes races de conills, i hi ha una gran varietat de colors en el seu pelatge. Fins i tot hi ha una raça de conill, els de Flandes, que són gegants i poden pesar més de 8 kg.

Sense girar el cap tenen un angle de visió de quasi bé 360 graus. Però el seu camp visual té un punt cec, just davant de la cara. Per això supleixen aquesta carència amb els bigotis que tenen al morro que són capaços de detectar qualsevol cosa.

Arriben a la maduresa sexual molt ràpidament, en el cas dels mascles entre  els 3 i 4 mesos, i  les femelles entre els 4 i  8 mesos.

La femella gesta durant 28 dies i pareix de 4-8 cries que en néixer no tenen pèl i tenen els ulls tancats. Els conillets s'alimenten de llet unes 3 setmanes fins que ja poden menjar. La mare pot parir més de 2 o 3 cops cada any.

Llorigueres de conills

Conills gengants

Diferències entre la llebre i el conill