EL CAMP DE BLAT

Apuntava el sol primaveral, i sota les seves carícies anava inundant  l’immens camp de blat. Els grans inflats, gruixuts, pesats i ajustats, formaven una espiga  ben plena, que feia inclinar les tiges, dèbils de tanta riquesa, i el camp de blat celebrava  amb una dolça remor la seva recent prosperitat.

Als seus peus, va contestar una veueta plena d’admiració pels  seus mèrits, elogiant les espigues amb entusiasme. Era l’eruga, que per demostrar  la seva sinceritat, atacava amb golafreria les seves tiges.

Va arribar un esbart de coloms i, tots varen exclamar: “ Que bonic que està el blat! ” i el camp no podia fer res més que oferir-los un esplèndid festí, com a recompensa per la seva excel·lent opinió.

I es varen acostar nombrosos ratolins, mal educats i bruts, però força afalagadors, i el camp de blat no va poder evitar proporcionar-los la seva part.

Després varen venir milers d’ocells barrejats, graciosos i cridaners, que anaven d’un costat a l’altre, tastant el gra i donant la seva apreciació encomiàstica.

I no varen faltar els pardals que amb el pretext de lliurar al camp de blat dels seus paràsits, l’anaven saquejant.

I quan el blat va veure de lluny que   s’acostava un espès núvol de llagosta que el venia també a felicitar,  es va espavilar a madurar  i amagar el blat.

Moralina:

La prosperitat, a vegades, porta amb ella tantes amistats que es tornen una plaga.

Autor: Godofredo Daireaux