Per
molts que siguin els recursos dels que un es pot valer, mai s’ha de baladrejar:
al que no té mesura tot li és poc i tot se li conclou. Així li va passar al
tigre.
Va
creure que les ovelles mai s’acabarien, doncs l’home les cuidava força bé
perquè seguisin augmentant, a pesar de les moltes que ell es menjava. I amb
aquesta creença, va començar a fer tantes matances que aviat varen disminuir
els ramats. Donava banquets pels seus
amics i es depreciava més del que es consumia.
Quan
no hi va haver ovelles a les rodalies, perquè l’home s’havia emportat les
poques que el tigre li havia deixat, va començar a matar les vaques, les eugues
i els porcs, i va fer el mateix que amb els ramats d’ovelles, i va ser tal la
mortaldat que aviat els que quedaven varen marxar a viure a un altre lloc.
El
tigre va viure dies amargs: els animals silvestres son més vius que els animals
domèstics, que reben l’ajuda de l’home, i no va ser sense l’esforç del seu
treball com va poder satisfer la seva terrible fam. De la mateixa manera, els
hi va fer una guerra tan aferrissada, que aviat els quadrúpedes, ni tan sols
les aus més insignificants, varen quedar a les planes, i no sabent el tigre
menjar pastura, es va morir de gana.
La
vaca és un animal herbívor que s'alimenta principalment de pastura, encara que
també consumeix, fulles, llavors i arrels de nombroses plantes. Mengen durant la
major part del dia, a la vora de vuit hores diàries.
Les vaques donen llet
per primera vegada quan han tingut un vedell. I produeixen el 90% de la
llet que es consumeix al món.
Són animals remugants, el seu sistema digestiu està especialitzat en
digerir tot tipus de plantes. Les vaques tenen un sol estómac, però dividit en
quatre compartiments.
Els
remugants són coneguts per regurgitar i tornar a mastegar els aliments. L'animal
menja i s'empassa l'aliment sense
mastegar-lo. El guarda en el rumen que és el compartiment més gran de l'estómac, fins que l'animal troba un moment tranquil per realitzar la digestió. El
rumen conté microbis responsables de la descomposició de la cel·lulosa i dels
carbohidrats, que el bestiar farà servir com energia.
Tenen la visió com el sentit dominant, amb un 50% d'informació captada.
Per ajudar a la detecció dels seus depredadors tenen els ulls situats als dos
costats del cap, això li permet a la vaca tenir un camp de visió de gairebé 360º.
La seva agudesa visual es força bona, però si la comparem amb la humana és
força deficient.
Els
mugits de la vaca són un sistema de comunicació amb la resta del ramat i poden
proporcionar informació de l'edat, el sexe, l'estat reproductiu… Els vedells
poden localitzar a la seva mare i, els bous els fan servir per indicar el cel i
l'exhibició competitiva.
Les
vaques poden viure fins els 25 anys d'edat, la xifra pot variar segons les
condicions de criança, alimentació, geografia i malalties que hagi patit l'animal.
Les
vaques dels Pirineus acostumen a buscar els llocs més frescos a l'estiu i a
baixar de les muntanyes quan comença el fred.
Tant la vaca com el
bou arriben a la seva maduresa sexual en el seu primer any de vida. L'embaràs
d'una vaca dura 9 mesos. La vaca podrà parir fins els 12 anys aproximadament de
vida.
Pareixen 1 cria anomenada
vedell/a. El vedell s'alimenta de llet fins els 6 mesos aproximadament, moment en que ja és capaç d'alimentar-se de pastura.
Hi ha moltes races de
vaques entre les que destaquen les vaques lleteres, les destinades a produir
carn i les que són utilitzades per treballar.
Són
animals grossos d'extremitats acabades amb peülles. La mida de les seves
banyes pot variar entre espècies, però existeixen vaques sense banyes, degut a
una cuidada selecció genètica.
A la
Índia la vaca és venerada com un símbol de la vida. Però
tampoc, no els hi fan rituals d'adoració ni els hi tenen gaires consideracions.
Antigament a la Índia es sacrificaven bous als déus i es menjava la seva carn,
però les vaques que produïen llet no podien ser tocades. Algunes religions com el budisme i l'hinduisme prohibeixen matar o maltractar les vaques. Aquests animals estan protegits per la llei.
