ELS ERIÇONS

Un dia molt fred d’hivern, el vent xiulava amb tota la seva força, uns eriçons s'apinyaven, en el seu cau, intentant estar el més junts possible. Però resultava que, al  apropar-se,  es clavaven mútuament les seves afilades pues. Llavors, es tornaven a separar; però el fred penetrant els obligava, de nou, a ajuntar-se. Tornaven a punxar-se amb les pues, i es tornaven a separar.  I així una i una altra vegada, separant-se, i ajuntant-se, i tornant-se a separar, varen estar fins que, per fi, varen trobar una distància que els permetia suportar el fred de l'hivern, sense arribar a estar tan junts els uns dels altres com per molestar-se amb les seves pues, ni tan separats com per passar fred.

Moralina:

A la vida, en la societat, entre un germà i una germana i fins i tot en una parella, és necessari mantenir certa distància. Ho anomenem educació o cortesia. Les persones necessiten els altres però, a la vegada també necessiten la seva pròpia independència. 

Autor : Arthur Shopenhauer