La vida d'en Josep i del seu gos Pinxo

Obre la porta a la peresa, i entrarà a ta casa la pobresa

En Josep havia heretat un gran mas, camps, i una granja, els seus pares havien aconseguit tot aquest patrimoni després de passar molts anys de treball i penúries. Com que en Josep era fill únic, l’havien consentit molt, no va estudiar gaire i la feina del camp la trobava molt dura.

En Josep era solter, i tenia un gos que es deia Pinxo, vivien al costat  del mas, en una caseta que li havien deixat construir els seus pares. 

Després de la mort dels pares, en Josep i el seu gos, es varen traslladar al mas, perquè era més gran. Tenien una vida molt confortable, i en Josep se’n cuidava molt d'en Pinxo; procurava que no li faltés res, i cada setmana el rentava perquè estigués ben net. 

A en Josep no li agradava gaire treballar,  i aviat es va cansar de llevar-se de bon matí per munyir les vaques. Ho tenia de fer un parells de cops al dia, al matí i al vespre. I tot i tenir una munyidora que havien comprat els seus pares, va pensar que seria una bona idea vendre's totes les vaques, si trobava un bon comprador. La llet li compraven a un preu molt baix, i les vaques donaven molta feina. Tot li semblaven avantatges. 

Aviat va trobar un comprador, i en Josep es va fer amb un bon grapat de diners. Ara els matins s’aixecava més tard, i gaudia de la vida, i a les tardes solia anar  a passejar amb en Pinxo, pels boscos de la vora del mas.

En Josep cuidava els camps amb l’ajuda d’un tractor molt vell, però va arribar un dia que va tenir de comprar-ne un altre, perquè el seu tractor s’espatllava molt sovint. Va trobar que els nous tractors eren molt cars, i com que no tenia ni un diner estalviat, va decidir vendre unes quantes terres. Va vendre tres dels sis camps que tenia en propietat, i amb els diners que va guanyar va comprar un tractor nou, el més modern de tots, i va viure com un rei una colla anys. 

Varen venir uns anys on el clima va fer estralls  en els camps dels pagesos, i en Josep que no va preveure que aquesta situació es pogués donar, va tenir de vendre el tractor, perquè no tenia diners, ara només disposava del seu mas; però el mas era vell, i hi havia un munt de coses per arreglar. El teulat tenia goteres, la cuina i el lavabo estaven en molt mal estat, perquè ell no havia reparat res d’ençà que hi vivia . 

L’única opció era vendre’l, i llogar una caseta al mig del poble .

En Josep  va  anar a viure a una casa del poble, i va trobar un treball de masover en una granja, però continuava igual d’irresponsable,  no era gens puntual a la feina,  i no treballava gaire. Un dia els amos enfadats amb ell, el varen fer fora. Sense  treball,  aviat es va quedar sense diners per pagar el lloguer i per comprar menjar. La propietària de l'habitatge el va deixar viure durant alguns mesos a la casa, però finalment, li va demanar que marxés, i en Josep es va quedar al carrer. L’única cosa que conservava de la seva antiga vida era el seu millor amic en Pinxo , que l’hi feia companyia i carantoines quan estava trist. 

En Josep es convertir un captaire,  vagava pels carrers demanant menjar per ell, i sobretot pel seu estimat gos, que li havia demostrat lleialtat i una gran amistat; i tot i les dificultats sempre havia estat al seu costat.

* Cap cosa important a la vida, no s’aconsegueix sense esforç.*

Autora: Marta Vilà