diumenge, 7 de maig de 2017

EN POPI, EL POP






Tal faràs, tal trobaràs

En les aigües tropicals del mar del Corall, hi havia un pop molt llest que es deia Popi.  Com la majoria de pops vivia en una escletxa  d'una  gran roca, era un amagatall perfecte.

En Popi era un gran comediant i li agradava molt espantar els animals del mar.  Solia sorprendre els peixos introduint-se dins d'ampolles de vidre que trobava, perquè els pops tenen el cos molt elàstic i es poden ficar en llocs molt petits.  D'altres vegades s'amagava dins les closques buides d'alguna petxina i, quan algun animal s'acostava per cruspir-se la petxina, ell el sorprenia disparant-li a la cara un bon raig de tinta. S'ho passava genial i es feia un tip de riure.

Les aigües on vivia eren plenes de peixos de colors, coralls , ostres perleres, si ho heu sentit bé! Ostres que quan són atacades per algun paràsit que forada  la seva closca o un granet de sorra  penetra en el seu interior, es protegeixen de l'enemic recobrint-lo amb una substància que fabriquen; i amb els anys és converteix en una magnifica perla.

En Popi era feliç de viure en un lloc tan idíl·lic, però a vegades s'avorria una mica. Un dia mentre estava somiant, va pensar que els animals del mar eren molt ensopits i que mai succeïa res d'especial. La senyora ostra tot el dia estava postrada sobre la roca amb la boca ben oberta, els peixos nedaven d'aquí cap allà amb un aspecte seriós, el cranc ermita de tant en tant buscava alguna closca nova perquè la seva casa s'havia fet petita. Aquella nit va imaginar com seria de divertit fer alguna de les seves trapelleries. L'endemà de bon matí va anar a veure la senyora ostra que dormia tan plàcidament amb la boca ben oberta, es va amagar i en un obrir i tancar d'ulls li va prendre la seva magnifica perla. “Quin ensurt s'emportaria quan es despertés” va pensar. Va amagar la perla dins els seu cau  i  llavors, va anar a veure el cranc ermita, va deixar anar un bon raig de tinta i va aprofitar el desconcert, per prendre-li la seva bonica closca nova. La closca la va portar ràpidament al seu amagatall.

Quan la senyora ostra es va despertar es va fer un tip de plorar pel robatori que havia patit, tants d'anys d'esforços i treball i algun brètol l'hi havia pres el què més s'estimava. El cranc ermita també estava molt furiós, de sobte es va trobar amb el cos ben nuet i a l'abast de qualsevol depredador, quin animal podia haver maquinat aquella trapelleria.  I com que en el fons del mar les notícies corren ràpid, aviat es varen assabentar de quin animal havia estat l'artífex d'aquelles dolenteries. I varen pensar en donar-li una lliçó perquè entengués com es sentien els animals que havien estat burlats per ell.

Entre tots els animals varen planejar que quan el Popi dormis posarien una pedra a l'escletxa de casa seva; i al matí entre tots farien força perquè no pogués sortir. Quan es va llevar  en Popi va veure que no entrava ni un raig de llum a la seva cova. ”Que carai havia succeït no havia sortit el sol aquell dia” va pensar,  es va acostar a les palpentes a l'escletxa de la roca i es va espantar molt, perquè no hi era. Un munt de coses li varen passar pel cap. “Potser hi havia hagut un terratrèmol mentre ell dormia?” va empentar amb totes les seves forces però no  podia sortir. 

L'exterior, era ple de peixets i d'altres animals fent força perquè no sortis. Davant la impotència de la situació en Popi es va posar a  cridar i plorar desconsoladament. 
Al cap d'una estoneta, quan els animals varen creure que la broma ja havia durat prou, el varen deixar sortir. En Popi va sortir tremolant de casa seva i molt trist, no li havia agradat aquella mala experiència. Els peixos li varen preguntar si li havia fet gràcia la seva broma i ell els va respondre que gens, que mai s'havia sentit tan indefens i espantat. 

Els va explicar el que el havia fet el dies anteriors a l'ostra i el cranc; pensava com es devien haver sentit la senyora ostra i el cranc ermita, segur que tampoc els va fer cap gràcia la seva dolenteria i va decidir tornar-los el què els havia pres; seguidament, els  va prometre no tenir més males idees, havia après la lliçó: 

" El que no vulguis que et facin a tu no ho facis als altres".

En acabat, tots varen fer les paus i en Popi  els va assegurar que per part seva no hi hauria cap més incident al fons del mar. 

"Tal faràs tal trobaràs

*Les males accions solen ser castigades.*



Autora: Marta Vilà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada