LES DUES MARIETES

Hi havia una vegada,  un jardí on vivien dues marietes molt boniques,  i que eren molt amigues. Una tenia tres punts negres a les ales i l’altra en tenia set. Les dues marietes discutien sovint sobre quina de les dues era maca.

-Es que no has vist que jo tinc les ales més boniques que tu? Els punts de les meves ales són més negres i perfectes-. Deia una.

-Però si només en tens tres! Ja t’agradaria tenir-ne set com jo, i tant ben posats i brillants      -va replicar l’altra.

Un dia mentre discutien, va aparèixer un gran abellot que sobrevolava el jardí amb l’ intenció d’omplir-se l’estómac. Quan el varen veure, les dues marietes espantades,  van decidir amagar-se  darrera un matoll, i amb les preses, no es varen adonar que el matoll tenia adherit un gran esbarzer,  i van quedar enganxades amb les  seves punxes. Tot i les lesions que havien patit a les seves ales, varen aconseguir salvar la vida. Aquest fet va fer que comprovessin que la bellesa és efímera, es pot perdre per alguna conseqüència inesperada, i els hi  va fer valorar la seva amistat, que era molt més important que la bellesa; i les dues varen comprendre que el millor que posseïen era, sens dubte, que es tenien l'una a l'altra com a amiga.

Moralina:  La bellesa física no es manté amb el temps, no se li ha de donar excessiu valor.

Autor: desconegut