Un desig pel nou any:

Que aquest Any Nou ens porti força aigua, que ens fa molta falta!  

Cap d'any amb el muppets!

 

Quan  escoltes  una  cancó  i  la  trobes  del  tot  absurda , 

 però   a mesura  que  la sents  una vegada  i  una  altra ...

L' esperit del Nadal

 

L'esperit del Nadal es podria definir 

només amb una paraula: Compartir

QUE PASSEU UNES:

 

Emocions, Sentiments i Sensacions: La Gana

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan em sento afamat,

la panxa, menjar em reclama,

 sento el soroll dels budells

que m'informen:  que ja tenen gana!

 

I  de sobte el meu cervell…

pensa en un munt de coses dolces

que em fan caure la baba,

xocolata, pastissets  o galetes

ben ensucradetes.

Marta Vilà

L'ostra i el cranc

 

Una ostra estava enamorada de la lluna. Quan en el cel resplendia la lluna plena, es passava les hores amb les valves obertes, mirant-la.

Un cranc, des del seu lloc d’observació, se’n va adonar de que l’ostra s’obria completament en el pleniluni, i  va pensar en menjar-se-la.

La nit següent, quan l’ostra es va obrir de nou, el cranc li va llançar dins una pedreta.

L’ostra, a l’instant, va intentar tancar-se, però la pedra li va impedir.

Moralina:

Així succeeix amb els que obren la boca per dir el seu secret: que sempre hi ha un oïda que l'atrapa.

Autor: Leonardo da Vinci

Un osset a la neu

 

En el moment més fred de l'hivern, un osset blanc va caminant pel bosc buscant aixopluc. Però, on pot anar? Trobarà finalment algún lloc on senti escalfor i confort?

Os polar

 

Com fer la cara d'un os polar d'una manera senzilla!  

Emocions, Sentiments i Sensacions: Diversió

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan estic divertit,

estic com embogit,

m’ho passo tan bé

que no tinc espera…

per tornar i tornar

a repetir l’acció,

que em dona

aquella bona sensació!

 Marta Vilà

Els tres gats

 

Un samurai tenia problemes degut a un ratolí, que havia decidit compartir la seva habitació i li agafava el menjar.

Un altre samurai li va dir.

—Necessites un gat—. Et deixaré un bonic exemplar.

Era un gat impressionantment bonic. Però el ratolí era més llest que el gat i se’n reia d’ell.

El samurai veient que el gat no era gaire astut, va decidir demanar un segon gat al seu vei, aquest era molt fort.

Però…, el ratolí, desconfiat, només apareixia quan el gat dormia.

Veient que no hi havia manera de desfer-se del ratolí, un altre veí li va donar una altre gat.

Tenia un aspecte distret, vulgar i semblava que sempre tenia son.

El samurai va pensar:

“No serà aquest el que es desfaci del ratolí ! Però com que me l’han donat el tindré un temps i si no serveix per caçar ratolins li tornaré al meu veí”.

Aquell gat dormilega aviat va deixar d’inspirar les precaucions del ratolí, aquest passava a prop d’ell sense gairebé fer-li cas.

Un dia, que el ratolí passava per davant seu, de sobte, el gat va obrir un ull i d’una grapada, el va atrapar amb la seva pota.

 

Moralina:

La perseverança és una qualitat primordial. Aquest valor es potencia amb la paciència  i  l’esforç.

 

Faula del Japó

L' eruga

 

Immòbil sobre una fulla, l’eruga mirava al seu voltant: uns cantaven, altres corrien, aquells volaven; tots els insectes estaven en continu moviment. Només ella, pobreta, no tenia veu, ni corria, ni volava.

Amb gran fatiga aconseguia moure’s,  però tan a poc a poc, que quan passava d’una fulla a una altra li semblava que havia fet la volta al món.

Però, no envejava a ningú. Sabia que era una eruga i, que les erugues havien d’aprendre a filar una saliva finíssima per teixir amb un art meravellós la seva caseta.

Per això, amb molt d'afany, va començar el seu treball.

En poc temps l’eruga es va trobar envoltada en un tebi capoll de seda aïllada del món.

—I ara? —es va dir a si mateixa.

—Ara, espera —li va respondre una veu—. Tingues un xic de paciència  i  ja veuràs.

En el moment just l’eruga es va despertar i  ja no era una eruga.

Va sortir del capoll amb dues ales precioses, pintades de vius colors i, ràpidament va volar ben amunt  cap el cel.

Moralina:

No és bo jutjar als altres, ni a un mateix, per les aparences. Darrere d’un exterior vulgar o lleig pot amagar-se la virtut més bella. Aquesta faula també ens ensenya a tenir confiança en nosaltres mateixos i, a creure en l’efectivitat futura d'un treball continu, en aparença  inútil.

 Autor: Leonardo da Vinci

Emocions, Sentiments i Sensacions: Penediment

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan he ficat la pota…

noto que l’he feta ben grossa!

Per moments m’agradaria desaparèixer,

tirar el temps enrere,

i  que tot hagués anat d’una altra manera.

Marta Vilà

Em fa mal

 

Perdre un ésser estimat pot ser un camí dolorós i difícil. Aquest video-conte et mostrarà que pots fer per sentir-te un xic millor.

El mico i el gat

 

Il·lustració: Milo Winter

Hi havia una vegada un gat i un mico que vivien a la mateixa casa com a mascotes. Eren grans amics i constantment feien tot tipus de trapelleries junts.  El que feien habitualment era intentar aconseguir alguna cosa per menjar  i, no els amoïnava gaire la manera  d’aconseguir-ho.

Un dia estaven asseguts a la vora del foc, veient com es torraven unes castanyes a la llar de foc.

—M’agradaria tan agafar-les —va dir l’astut mico —. Però tu ets molt més hàbil  per aquestes coses que jo. Treure-les i jo en faré dues parts.

El gat va estirar la pota amb molt de compte, va arraconar algunes cendres i va treure ràpidament la pota perquè cremaven. Llavors ho va intentar de nou, aquesta vegada intentant treure una castanya, però no ho va aconseguir. El tercer cop finalment va aconseguir treure una castanya. El gat va continuar traient castanyes tan ràpidament com podia i cremant-se en moltes ocasions greument la pota. Mentre les anava traient del foc, el mico sense que el gat se’n adonés se les anava menjant.

Llavors va entrar l’amo i els dos animals varen fugir espavorits. El gat es va quedar amb la pota cremada i sense castanyes i diuen, que a partir d’aquell dia es va conformar en caçar rates i ratolins i es va relacionar ben poc amb el mico.

Moralina:

L’adulador sempre busca algun benefici pel seu propi interès

Autor: Isop

EL XIMPANZÉ

El ximpanzé és una espècie de primat pròpia de l’Àfrica tropical. Són els parents vius més pròxims a l'ésser humà; la seva branca evolutiva es va separar de la branca dels humans fa aproximadament 7 milions d'anys i comparteixen un 98'6% de l'ADN amb ells.

Hi han dues espècies de ximpanzés, el ximpanzé comú i el bonobo o ximpanzé pigmeu.

El ximpanzé comú es distribueix en països situats a la vora dreta del riu Congo, com els goril·les, succeeix que en ocasions els seus territoris es superposen. El bonobo habita a la vora esquerra del mateix riu. Totes dues espècies viuen en boscos tropicals i subtropicals tant humits com secs, boscos de ribera i sabanes de 21 països del centre d’Àfrica (en el cas del ximpanzé comú) i en boscos de la República Democràtica del Congo en el cas del  bonobo.

El ximpanzés comuns en posició erecta mesuren entre 1 m i 1,7 m d'alçada. Els mascles en llibertat pesen entre 40 i 60 kg, mentre les femelles pesen entre 30 i 50 kg. Els braços dels ximpanzés són molt més llargs que les seves cames. L'envergadura dels seus braços és d'aproximadament 1,5 vegades l'alçada de l'individu. Els braços llargs li permeten a aquests primats balancejar-se passant de branca en branca. Posseeixen dits i mans llargues, però el polze és curt. Això els permet sostenir-se de les branques sense interferir amb la mobilitat dels polzes.

Les diferències entre el ximpanzé comú i el bonobo no són gaire grans. Els bonobos tenen les cames més llargues i els braços més curts, el tronc és més estret. Són generalment més baixets, amb un crani més arrodonit i la cara més aplanada. A més a més, els bonobos exhibeixen un comportament social diferent als ximpanzés comuns, essent aquests més conciliadors i pacífics.

També es mantenen més estona en posició vertical i utilitzen més eines per aconseguir aliments.

Els ximpanzés són tant arboris com terrestres, passant la mateixa quantitat de temps sobre els arbres que sobre el terra. La seva manera de desplaçament habitual és de quatre grapes, utilitzant les plantes dels peus i les segones falanges dels dits de les mans, i poden caminar en posició bípeda únicament per distàncies curtes.

La seva alimentació inclou fruita, fulles i altres plantes, mel, insectes (especialment tèrmits) i ocasionalment ous i carn. Són capaços de llençar objectes  i  crear eines.

Cada vespre fan un niu de fulles d’alt d’un arbre per protegir-se dels depredadors. Els nius els fan per poder dormir en posició horitzontal  i  estar més confortables.

Tenen reaccions emocionals molt semblants a les humanes. Mostren les seves emocions i tenen un sentit innat de la justícia. Ho demostren en el repartiment equitatiu de les seves recompenses o menjar, per exemple: després d'haver col·laborat en una cacera.

La reproducció del ximpanzé se situa entre els 8 i 10 anys d’edat. En alguns grups hi ha un mascle dominant  i  és l’únic que s’aparella amb les femelles. Amb aquest tipus de jerarquia, els mascles s’enfronten entre si per ser el líder dominant. En altres grups l’aparellament es produeix entre varis mascles i  femelles. No hi ha un ordre establert, però es creu que quan més aliment i terreny tenen s’aparellen amb més freqüència.

L’embaràs oscil·la entre 225 i 260 dies.  Generalment neix una sola cria que pesa uns 2 quilos, tot i que els bessons són força comuns.

La mare porta les seves cries al pit i  l’esquena  durant els primers sis mesos de vida, després dels sis mesos poden començar a moure’s per compte propi, però no gaire lluny de la mare. La mare l'alleta fins els 2 o 3 anys d'edat.

Una femella només dona a llum un cop cada tres o quatre anys aproximadament, això li permet enfocar la seva atenció  en la cura del petit.

Les mares poden romandre a la vora dels seus fills grans, fins i tot quan en tenen d’altres de més petits. Els germans grans solen ajudar en la cura del petits.

Els mascles no solen participar en la criança dels seus fills, però s’involucren en activitats lúdiques a mesura que envelleixen. A vegades són molt agressius amb els joves, això fa que els mares vigilin els seus fills per protegir-los, en d’altres ocasions se’ls ha observat tractant d’alimentar als joves quan els recursos alimentaris són extremament baixos. 

Tenen una esperança de vida de 40 a 45 anys en llibertat.

La UICN ( Unió Internacional de Conservació de la Natura) ens permet conèixer l’estat d’amenaça de les espècies d’animals i plantes del món  i  la categoria, en una escala que va des de les espècies que no estan en perill a les que estan molt amenaçades o, fins i tot,  s’han extingit. Segons la “Llista vermella” totes les espècies de ximpanzé estan totes dins la categoria de: ”Perill”, tot ser una espècie protegida i estar prohibit el seu comerç.

 

Ximpanzés..., gairebé humans!

Jane Goodall  i  la seva defensa del medi ambient

Què passa amb els ximpanzés?

(Mini-documental en clau d'humor)

Emocions, Sentiments i Sensacions: Enamorament

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan estic enamorat,

tinc un desig irresistible

de tenir al meu costat

algú que m’ ha agradat.

 

I  penso  i  penso…

com m’alegraria,

si  ella  m’estimés a mi

també algun dia.

Marta Vilà

L' ALPACA PROTECTORA

 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/conjunto-personajes-llama_13778537.htm#page=9&query=alpaca&position=49&from_view=search&track=sph">Imagen de upklyak</a> en Freepik

Vet aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet de muntanya de Perú, dins  d’un gran ramat d’alpaques.

La Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i, tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar els canvis en el seu estat d’ànim.

Els propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat perquè l’alpaca s’esperés allí  mentre duressin les classes.

Cada dia, abans d’anar a l’escola, la Sami  guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.

A la Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que  quan parlava les paraules no li sortien amb fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú. 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen de brgfx</a> en Freepik

La majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els castigava fent-los quedar  una estoneta més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra no els hagués dit res.

I així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.

Un dia que la Sami anava a escola,  els dos germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons, però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va deixar ben dutxats amb les seves escopinades.

Els dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la  incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava per la seva mala actitud.

I com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.

I ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la porta del tancat i l’animaló es va escapar.

Quan la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.

La mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el portalet del tancat i se  li havia enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un minúscul  trosset de tela al tancat.

Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.

En acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li expliquessin el que havia succeït el dia anterior.

També va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i  penjarien cartells per tota la zona.

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/conjunto-personajes-llama_13778537.htm#page=9&query=alpaca&position=49&from_view=search&track=sph">Imagen de upklyak</a> en Freepik

I d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer  amunt i avall sense trobar casa seva que s’havia quedat adormida en un prat.

Tothom es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota velocitat, l’havia trobat tant a faltar  i  aquells dies havien estat tan tristos.

Els dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada. Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.

I  a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar més de la Sami.

 Marta Vilà