El flamenc rosa està pescant
i una cosa acaba trepitjant,
ell pensa que és una gran roca,
si enfila i amb el bec ho
toca.
De sobte la roca es mou
i ell sent molt d’enrenou.
Ha despertat el cocodril
que dormia tan tranquil.
Tots els flamencs l’estan
avisant
i ell segueix tan feliç i campant.
"Que se’t menja el cocodril!
La teva vida penja d’un fil!"
I mentre tots l’estan mirant
i continuen cridant,
el cocodril obre la bocassa,
i per poc no se’l empassa.
El flamenc surt amb molts treballs
i sense rebre gaires talls,
només té unes quantes rascadetes
a les dues potetes.
Els seus amics encara estan exaltats,
amb els cors ben accelerats...
I el flamenc els diu quan va tornant,
I el flamenc els diu quan va tornant,
que no n’hi havia pas per tant!
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada