LES SARGANTANES I EL CÉRVOL

Dues sargantanes prenien el sol dalt d'un mur. Una d'elles estava endormiscada per la  calor. L'altra, estava intentant empaitar amb la seva llarga llengua els mosquits que voleiaven a la vora  d'ella, quan de sobte, va veure un cérvol que sortia d’un bosc proper. La sargantana es va oblidar de l'àpat que li oferien els mosquits i es va posar a admirar el cérvol, doncs li cridava l'atenció el seu posat reial  i la seva imponent cornamenta.

Contemplant el bonic animal, la sargantana es va sentir descontenta amb la seva sort i va començar a lamentar-se.

—Quin destí tan terrible el nostre —li va dir a la seva companya —.Vivim, es veritat; però aquest viure no és més que subsistir. Ningú es fixa amb nosaltres; no cridem l'atenció de cap animal. Per què no hauré nascut cérvol?

Però la sargantana, va interrompre bruscament el seu discurs quan va veure una bandada de gossos que sortia del bosc i atacaven al cérvol i el mataven.

Llavors, la sargantana que havia estat dormitejant  li va dir a l'altre:

—Encara et canviaries per aquell cérvol? Tothom que sobresurt en alguna cosa té molts enemics. Jo crec que viure modestament, ignorant el món, té també els seus avantatges.

I en acabat, la sargantana va tornar a tancar els ulls, i va continuar dormint sota l'escalfor del sol del migdia.

La sargantana que primer havia estat parlant es va quedar pensativa i en silenci. Es va empassar una mosca que se li va posar a prop i, per uns instants  es va sentir feliç de la seva sort, ara podia descansar tranquil·la, dalt del mur, donant-se bons àpats de mosques i mosquits, sense tenir enemics ni ningú que l'envegés.

MORALINA:

Tots les persones  que destaquen en alguna cosa tenen enemics.

Autor:  Isop